dilluns, 14 de gener de 2019

DEL RETRAT A L'AUTORRETRAT: Blai Bellver


La darrera setmana de novembre del passat 2018, Vicent F. Garcia Perales, amb qui mantinc una bona relació des que el vaig tindre de professor en l'assignatura de Gramàtica històrica catalana I, quan estudiava a la UOC, d'això ja fa uns quants anys i encara ens anem trobant de tant en tant. Em va avisar que es presentava en Xàtiva El parlar del «tinguem». El valencià de Xàtiva i la seua zona d'influència de Vicent Bataller Grau, Premi d'Assaig i Investigació Carlos Sarthou, Xàtiva 2017, que va ser també alumne seu en aquesta universitat virtual. Doncs, no m'ho vaig pensar i allí que ens vam presentar. L'acte es feia en una antiga església, Sant Domenec, dessacralitzada, i  batejada com a Espai Cultural sant Domenec. Un edific magnific com podreu imaginar i gran, com ja sabeu que solen ser les esglésies. Quan vam arribar encara no era l'hora, i ja n'hi havia mitja església plena, així que vam buscar lloc a corre cuita i ens vam asseure, al cap de no res em vaig girar i ja no cabia una agulla. Quin gust dona veure actes culturals com aquest plens de gom a gom. Així que era l'hora va començar l'acte. De primer van parlar totes les autoritats: alcalde, autor, prologuista i algú més que ara no recorde per continuar amb l'homenatge que durant l'any 2018 han fet a l'impressor, l'escriptor i periodista Blai Bellver en el segon centenari del seu naixement. És per això que l'acte es tancava amb l'actuació de la companyia Bicicleta Teatre amb textos representatius de l'homenatjat: Blai Bellver. 

Ai! oblidava dir que vam eixir de l'acte carregats amb els dos volums de què consta l'assaig. No és un llibre de lectura fàcil, però si una gran ajuda per a consultar. 







AUTORRETRATO



Vaig nàixer ja fa molts anys

i encara no sé per què,

els pares donaven gràcies

i no sabien de què.



Moltes  ciències i idiomes

de m'aguela que era sabia

van voler que m'ensenyara

y sols vaig heretar làbia.



He patit per molts records,

per reptes, per ambicions,

y no he pogut disfrutar

per no aceptar condicions.



He renunciat a ballar

y m'agrada el coqueteig.

No em preocupa el que diran

perquè res no em sembla lleig



Soc cabut com una mula,

alegre com un xiquet,

capritxós com una puça

y no puc estarme quiet.



He dit sempre el que he pensat

y això ha sigut molt plaent,

ençà que he fet enemics

yo pense seguiro fent.



He fet de pobre y de ric,

y de noble arruïnat,

he fet d'heroe antic

però no mai de criat.



A l'hora de descansar

espere morir tranquil,

y que em puguen perdonar

deu vegaes, cent y mil.




Blai Bellver, Xàtiva (1818-1884)



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada