I
Ací dalt, on tot és llum
i tot blau de cel en
festa,
on vibra l'aura en les
mates
de la salvatge foresta.
Ací dalt voldria jo,
una vesprada serena,
quan els núvols
encotonen
com a joia l'alta cresta
i talla tires de brisa
La venablina oreneta,
I el sol, amb tristor de
l'Àngelus,
té ferides de rosella.
Ací dalt voldria jo
Morir bevent-me una
estrella
diluïda en un bes cèlic
i amb tòxics de ma
quimera.
La cançó de Mariola. Edició i pròleg de Manel Rodríguez-Castelló. Edicions
de la Guerra. Editorial Denes, València, 2007.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada