dissabte, 19 de maig de 2018

MENJARS, LLEPOLIES I ALTRES SUBTILITATS




Hi ha coses que no es deurien de fer quan estàs fent una altra cosa, com mirar el correu electrònic mentre esperes que la llet alce el bull, moment en què hauràs d'abocar el preparat i remenar sense parar, per fer uns flams. I tot sabent que no ho deuries de fer ho has fet, l'has mirat. Aleshores, has comprovat qui era que t'havia enviat el missatge, i encuriosida per la insòlita rebuda, has deixat per un moment el que estaves fent, l'has obert i t'has posat a llegir-lo per conèixer el més prompte possible a què era degut que se n'haguera recordat de tu després de tant de temps de silenci. Qui se t'adreçava volia fer-te saber que, a partir d'ara, té una nova adreça, que aprofitarà per diversificar els diversos assumptes que sembla que fins al moment li anaven tots dins del mateix sac. Per uns instants els ulls se t'han omplert de llumenetes tot creient que se n'havia recordat de tu i és per això que t'ho feia saber. Tant de temps sense tindre noticies sobre la seua persona t'havia convençut finalment del poc interès que li havies suscitat, i la rebuda d'aquest correu t'acabava d'obrir noves i renovellades expectatives. Però no, és un escrit tipus, un reenviament massiu adreçat a totes les amistats en nom de dona, perquè l'escrit comença per la paraula «amiga», sense res més, ni una sola vegada has vist escrit el teu nom. En això que t'ha vingut al cap que potser ha estat un senyal per què no l'oblides. Està intentant dir-te que li tornes a escriure?. Ha estat un pretext el correu electrònic per posar-vos novament en contacte? Això ho penses tu, però la realitat, de ben segur, és una altra. Si així fóra no seria millor anar de cara i dir les coses a la cara, sense missatges en botelles; sobretot, ara que ja no pensaves en la seua existència després que havies cobert aquell raconet del teu cervell amb una pàtina de pols de quatre dits. I en això que t'han vingut al cap unes paraules  que vas escriure fa un temps, que tan bé et van funcionar,


La pluja tardorenca t'ha anat fent desaparèixer com ho fa una goma d'esborrar de nata. Tan sols havies estat un dibuix fet a llapis.


Mentre estaves llegint el correu i pensant totes aquestes coses, de cua d'ull anaves mirant el perol de la llet que començava a fer espuma, assenyalant que en no-res hauries d'abocar el preparat i remenar durant uns minuts abans d'abocar la mescla en les corresponents flameres.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada