TÒNIA PASSOLA
És a l´abril, al maig
És a l'abril, al maig,
quan l'aigua enxopa amb plaer les arrels
i aquestes brollen la claror d'un any.
Quan la il·lusió du
rock als ulls mentre passeja la llum
despullada i feliç sobre l'asfalt.
Quan la finestra s'obre
al verd, sense retícula d'eixample
i el dia s'engrandeix com una panxa.
És a l'abril, al maig,
mentre els nens botirons són plàcids monstres
al cotxet i els nadons amb cara de granota,
petits prínceps que imposen el seu regne.
És a l'abril, al maig,
quan em pot agafar el desig suïcida
-el que sí respirem i anomenem instint-
L'infinita, la vella i dolça valentia
de ser mare, d'omplir-me,
d'estrangular-me amb una nova vida.
a la xarxa... i més... i més...i més... i més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada