ISABEL CLARA SIMÓ
Divendres, després de Matemàtiques, tragué el nas per l'aula un home pèl-roig, de nas esmussat i que semblava esverat. Estava nerviós, i respirava a ruflets curts i sonors, audibles des del fons de la classe. Venia a substituir en Méndez, l'altre professor que havia agafat una depressió nerviosa i romania, hores i hores a casa, rumiant sobre la inutilitat de l'existència.
-Em dic Coltell -anuncià-. Sóc el nou professor de gramàtica. Substituiré el senyor Méndez mentre duri la seva baixa per malaltia.
-Com ha diu que es diu? -un noiet baixet, de mirada insolent, l'examinava escrutadorament.
-Coltell. Però no tallo -somrigué, estúpidament, el nou professor de gramàtica. Ningú no li rigué la gràcia...
El professor de gramàtica dins Alcoi-Nova York. Edicions 62, 1994.
a la xarxa... i més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada