dissabte, 14 d’abril de 2018

ESCRIPTORES I POETES. UN RECORREGUT: Carme Miquel (32)



CARME MIQUEL




Estimada filla:
Sempre m'ha agradat sentir les campanades dels rellotges a mitjanit o de matinada, quan el silenci embolcalla els carrers i la quietud regna a les cases. Amb el so metàl·lic, nang, nang, des de la torre d'una església, o des d'un edifici gran d'una plaça de poble, hora a hora se'ns va comunicant lentament el pas del temps.
[...]
Mapes i guerres

Els pobles i el món sencer

He estat mirant si es podia redistribuint millor el vostre espai, el lloc de la nostra casa on la teua germana i tu quan éreu menudes teníeu les vostres coses, jugàveu, estudiàveu i us reuníeu amb altres xiquets i xiquetes. La teua germana encara fa servir aquest espai com a estudi i lloc personal d'encontre amb amics i amigues. Tu, ja el gastes poc.

He vist allí, entre els vostres papers i objectes, atles i globus terraqüis. Els he mirat i m'he adonat que molts dels mapes polítics ja no serveixen. En pocs anys la configuració de molts estats europeus ha canviat. I també la configuració política d'altres continents.

Hi feia calor i he obert una de les finestres del vostre espai, la que dóna a ponent. Un sol gran, redó i lluminós anava baixant com si fóra una taronja gran i les muntanyes de la serra Perenxixa, que es veuen llunyanes des d'aquella finestra, se l'anaven engolint fins deixar el paisatge a poc a poc gris, entre dos foscors.

Aquell moment de capvespres m'ha portat a reflexionar: aquell sol, en 24 hores havia il·luminat totes les terres del món. I el món m'ha semblat petit i molt familiar.

Els vostres atles passats de moda i el sol que s'hi ponia i feia que la terra em pareguera menuda, m'han fet pensar que hi ha un fet en el món actual que sembla contradictori però no ho és. És aquest:

L'extensió del coneixement d'altres llocs, d'altres pobles i d'altres gents provoca la internaciolització de les relacions humanes. Tu mateixa i també la teua germana, heu tingut amistats gregues, italianes, irlandeses, angleses, algerianes...

Els mitjans de transport acurten cada vegada més les distàncies i els mitjans de comunicació porten a diferents llocs del món uns mateixos paisatges, unes mateixes vivències, uns mateixos personatges protagonistes, uns mateixos productes culturals, i fins i tot uns mateixos desitjos.

Hi ha una mundialització de l'economia, hi ha uns mateixos tipus de productes que es consumeixen pràcticament a tot el món. Hi ha fet econòmics que repercuteixes en molts països alhora.
 
Hi ha una uniformització de modes i de costums.

Alhora, i mentre aquesta situació es consolida, sembla que cada dia sorgeixen amb més força nous nacionalismes i apareixen aspiracions de viure autònomament d'acord amb les pròpies idiosincràsies. Llengües i cultures que eren desconegudes i amb les quals ningú no comptava, tempten per fer-se un lloc oficial en la comunitat humana de parlants i en els organismes internacionals. Països petits i grans que vivien amagats o sotmesos dins d'altres realitat polítiques més amples, ixen amb força i proclamen el seu ser diferents. Els particularismes  culturals i ètnics de diferents grups volen ser reconeguts i respectats.

Sembla que hi haja un pugna antagònica entre allò més general,  més global i allò particular. I de fet n'hi ha, i hi ha tensió i oposició. Sembla que nacionalisme i internacionalisme siguen conceptes antagònics.

Però al meu parer no és així i no té sentit aquell plantejament d'alguns que diuen no creure en nacionalismes de cap tipus perquè són internacionalistes. Jo crec que cal conjugar els interessos i les actuacions a nivell de comunitats humanes més o menys reduïdes i els interessos i les actuacions a nivell intercomunitari i supraracional.


A cau d'orella (Cartes a Roser). Tàndem edicions, 1998.

a la xarxa... i més ...i més...

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada