CARME MIQUEL
Estimada filla:
Sempre m'ha agradat sentir les campanades dels rellotges
a mitjanit o de matinada, quan el silenci embolcalla els carrers i la quietud
regna a les cases. Amb el so metàl·lic, nang, nang, des de la torre d'una església, o des d'un edifici gran d'una plaça de poble, hora a hora se'ns va comunicant
lentament el pas del temps.
[...]
Mapes i guerres
Els pobles i el món sencer
He estat mirant si es podia redistribuint millor el
vostre espai, el lloc de la nostra casa on la teua germana i tu quan éreu
menudes teníeu les vostres coses, jugàveu, estudiàveu i us reuníeu amb altres
xiquets i xiquetes. La teua germana encara fa servir aquest espai com a estudi
i lloc personal d'encontre amb amics i amigues. Tu, ja el gastes poc.
He vist allí, entre els vostres papers i objectes, atles
i globus terraqüis. Els he mirat i m'he adonat que molts dels mapes polítics ja
no serveixen. En pocs anys la configuració de molts estats europeus ha canviat.
I també la configuració política d'altres continents.
Hi feia calor i he obert una de les finestres del vostre
espai, la que dóna a ponent. Un sol gran, redó i lluminós anava baixant com si
fóra una taronja gran i les muntanyes de la serra Perenxixa, que es veuen
llunyanes des d'aquella finestra, se l'anaven engolint fins deixar el paisatge
a poc a poc gris, entre dos foscors.
Aquell moment de capvespres m'ha portat a reflexionar:
aquell sol, en 24 hores havia il·luminat totes les terres del món. I el món
m'ha semblat petit i molt familiar.
Els vostres atles passats de moda i el sol que s'hi ponia
i feia que la terra em pareguera menuda, m'han fet pensar que hi ha un fet en
el món actual que sembla contradictori però no ho és. És aquest:
L'extensió del coneixement d'altres llocs, d'altres
pobles i d'altres gents provoca la internaciolització de les relacions humanes.
Tu mateixa i també la teua germana, heu tingut amistats gregues, italianes,
irlandeses, angleses, algerianes...
Els mitjans de transport acurten cada vegada més les
distàncies i els mitjans de comunicació porten a diferents llocs del món uns
mateixos paisatges, unes mateixes vivències, uns mateixos personatges protagonistes,
uns mateixos productes culturals, i fins i tot uns mateixos desitjos.
Hi ha una mundialització de l'economia, hi ha uns
mateixos tipus de productes que es consumeixen pràcticament a tot el món.
Hi ha fet econòmics que repercuteixes en molts països alhora.
Hi ha una uniformització de modes i de costums.
Alhora, i mentre aquesta situació es consolida, sembla
que cada dia sorgeixen amb més força nous nacionalismes i apareixen aspiracions
de viure autònomament d'acord amb les pròpies idiosincràsies. Llengües i cultures
que eren desconegudes i amb les quals ningú no comptava, tempten per fer-se un
lloc oficial en la comunitat humana de parlants i en els organismes
internacionals. Països petits i grans que vivien amagats o sotmesos dins
d'altres realitat polítiques més amples, ixen amb força i proclamen el seu ser
diferents. Els particularismes culturals
i ètnics de diferents grups volen ser reconeguts i respectats.
Sembla que hi haja un pugna antagònica entre allò més general,
més global i allò particular. I de fet
n'hi ha, i hi ha tensió i oposició. Sembla que nacionalisme i internacionalisme
siguen conceptes antagònics.
Però al meu parer no és així i no té sentit aquell
plantejament d'alguns que diuen no creure en nacionalismes de cap tipus perquè
són internacionalistes. Jo crec que cal conjugar els interessos i les
actuacions a nivell de comunitats humanes més o menys reduïdes i els interessos
i les actuacions a nivell intercomunitari i supraracional.
A cau d'orella (Cartes a Roser). Tàndem edicions, 1998.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada