ROSINA BALLESTER
Pare meu que ets en mi
Pare meu que ets en mi
com una tanca vermellosa
de l’illa virginal on m’he perdut.
Vingui el teu nom en invocar-lo
des de l’instant desesperat
on no et conec.
Cerco la mà que pugui sojornar-me
rendida a aquell repòs fràgil i antic.
Pare meu, de qui mai podré obtenir
més que desig de ser qui som:
afectació del temps,
mai ja seré la teva idea.
A la xarxa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada