El quadern gris (un dietari)
La història en detall
La
història sempre ens arriba en conjunt. Per posar un exemple, ens és impossible
saber amb detall què va passar l’11 de setembre de 1714, si no trobem diaris
(dietaris) de persones que van viure aquells fets, i si pot ser de pensaments o
posicions diferents. Perdem molts detalls i el que ens arriba pot haver estat
deformat sempre per les diferents circumstàncies posteriors. Per això tenen
tant de valor documents com El quadern gris, el diari de dos anys de joventut de Josep Pla, un dietari iniciat
just quan acabava de fer 21 anys, el 8 de març de 1918, i tancat arran de
l’anada cap a París, el 17 de novembre de 1919, que el confirmarà en el camí
del periodisme professional. Relats com aquest ens ajuden a configurar la
història en petit, la que, sumada amb moltes altres, hauria de formar la gran
història.
En
el Quadern també hi podem viure (més
que no pas veure) els dubtes de Pla. El final de la vida desvagada d’estudiant
i l’inici de la vida adulta, ja com a periodista, després de la decisió presa
d’escriure per damunt de tot i de no fer servir per res la carrera d’advocat,
que havia estudiat a desgana a la Universitat de Barcelona i que va acabar per
no fer un lleig a la família. També són interessants totes les referències que
hi fa de personatges i costums, en especial les d’escriptors ja consolidats en
aquells anys (seria el cas d’Eugeni d’Ors), que ho van ser després (com ara
Josep M. de Sagarra)o que no van arribar a transcendir. Pla es mostra al llarg
del Quadern com un gran admirador d’Ors.
Podríem dir que, en aquells temps, era el seu autèntic ídol.
Pla
és el rei dels adjectius i té un vocabulari molt ric. Llàstima que algunes de
les paraules que fa servir ja no les
usem avui en dia, sigui perquè representen oficis o costums ja perduts, sigui per
l’empobriment del nostre llenguatge actual. També llàstima que alguns
pensaments ens costin d’entendre, bé perquè ens resulten llunyans en el temps,
bé perquè no tenim massa referències de què passava en els entorns quotidians
d’aquella època. Ja hem dit que la història ens arriba en conjunt, no en
detall. Pla, al Quadern, ens fa un
retrat exhaustiu de la manera de viure d’uns temps perduts. Llegint-lo
recuperem el plaer de la lectura per la lectura, sense objectius, sense ànim,
tampoc, de retenir la immensa majoria de les coses que ens explica.
 |
| Josep Pla en 1917 |
Cal
destacar la ironia constant en Pla; el saber riure’s d’ell mateix si convé, a
banda d’aquest art que tenia per trobar els adjectius correctes, clavats, per a
cada ocasió. També cal remarcar la immensitat de detalls que descriu, de la
vida quotidiana, dels amics, de la família. Llegir el Quadern és gairebé com viure aquells dos anys realment, presencialment.
He llegit la descripció de l’estiueig d’agost de 1918 de la família Pla a
Calella, a la caseta que tenien a la platja del Canadell, en uns dies
d’estiueig meu i m’ha fet la sensació d’estar sota l’ombra d’una barca, notant
l’oreig de la tarda a la cara, encara que el llegís asseguda en una gandula a
la terrassa de casa, força lluny del mar.
De
fons, en el Quadern, hi trobem també l’epidèmia
de grip que va causar estralls a partir de finals de 1918. Pla explica que tenia
la universitat tancada per aquesta causa. Ens parla d’alguns dels morts que hi
va haver i la malaltia hi surt relatada diverses vegades.
En l’escrit es nota la inquietud que devia haver-hi. “Les esqueles són
nombrosíssimes”, ens diu, i esmenta, entre d’altres, l’òbit del poeta Joaquim Folguera. El 24 de febrer de 1919 ell la té i se’n surt, sense conseqüències
greus. Creu, però, que ha passat just, tant ell com alguns altres membres de la
seva família, que també van patir l’epidèmia. També
podem veure en aquest diari una clara diferència entre els escrits que fan
referència a l’Empordà i els que parlen de Barcelona. Ens descriu un món rural,
però lluminós, en el primer cas i una ciutat grisa, humida i bruta, en el
segon.
Cal
dir que Gabriel Ferrater creia que Josep Pla no havia escrit aquest dietari el
1918 i 1919, que la redacció l’havia fet ja de gran. Cal esmentar que sovint l’autor
hi parla com si tingués més edat de la que figura que tenia llavors. Ho notem
en diversos punts del dietari. Ferrater va ser l’únic que va posar en dubte que
el llibre l’hagués escrit un jove de vint anys, però és que segons ell, en
aquesta edat: “no s’escriuen 800 pàgines bones”.
L’any
2016 va fer 50 anys de la publicació per primer cop del Quadern gris. Pla, llavors, ja tenia prop de setanta anys... i
havia escrit moltíssim al llarg de la seva vida. No podem deixar d’entendre una
mica l’ombra de dubte que introduïa Ferrater. De fet, sembla impossible que Pla
no revisés el Quadern abans de la
seva publicació, polint una mica la versió original, no pas reescrivint-la,
perquè també seria difícil, al cap de tants anys, recordar tots els detalls que
conté El quadern gris.
Pilar Castel Soler
Josep Pla. El quadern gris. Destino.
Barcelona, 2007. La butxaca. (la primera edició a Ediciones Destino va ser el
1966).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada