JOSEFA CONTIJOCH
Fragments
i detalls:
“Les
emocions que no es diuen, existeixen?” L’obra és farcida de bones reflexions.
(p.
87) Aquest equilibri entre desig i realitat tindria el nom de felicitat.
(p.
106) Bones reflexions sobre el capitalisme. “Ens vam posar a comprar i encara
comprem”.
(p.139)
La vida passa i ja no torna més.
(p.
160) De la vida, per molt que aprofundim, només en traurem autobiografia.
(p.
173) Referit al pas del temps i a que la història sempre es repeteix: “Han anat
passant coses esfereïdores, pròpies d’una pel·lícula catastrofista. Per no
parlar de les guerres i les matances i dels abusos econòmics per part dels
principals. Tot plegat ens situa en un present cínic i esquiu on l’esperança o
la il·lusió o la moral cívica semblen només paraules líriques a l’abast dels
ingenus. Un món en què el projecte o el designi o la intenció o el propòsit o
l’intent de fer-lo més benèvol, sembla el romanent d’una antigalla. Potser
sempre ha estat així; només cal llegir la Bíblia, els clàssics i arribar fins a
Shakespeare.”
(p.
183) “Quan escric no penso: sento i escric.” Tenim a les mans un llibre de
sensacions.
En
resum, un diari que comença els anys cinquanta i acaba amb reflexions sobre la
mort, a la qual una vella dama fa dir: “digues-li que estic bé, i que no hi
sóc” (p. 184).
L’escriptora
reconeix que costa molt trobar la teva pròpia veu narrativa i diu que l’ha
trobada amb aquest llibre. Ella també és poeta i ens diu que la poesia és una
necessitat que surt del cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada