FELÍCIA FUSTER
ÉS QUE DE VEGADES
Amb formigues als dits
creiem el cel farina blava
que es deixarà pastar puc i no puc
amb sucre candi candint esperances
I arriba un vent
I arriba en Bòrees el senyor
força i orgull potent de la ferralla
i en Xaloc el dervitx amb la fe
d'ulls cremats i la sorra
sagrada
I ve motoritzada amb els peus de rei
la Impertorbable
per mesurar-nos sense fre
la fam dels uns
la sang la mala sang
dels altres i no sabem si el peu
té peu o no té cap ni peus ni oros
i ni espases per continuar el mal joc
de nit de matinada
I arribem tard. I arriben tots els
vents els perduts els lletrats els que porten
casaca
Ens envolten ens premen
ens xuclen fins la saba malalta
Per fer-nos oscil·lar
ens deixen distretament eixorcs
el cor
xops de balances.
Versió original. Germania, Alzira, 1998 dins Antologia de poesia Catalana femenina. Il·lustracions: Eulàlia Sariola Mayol. Autora: Carme Riera. Editorial Mediterrània, 2003.
En la xarxa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada