diumenge, 7 de gener del 2018

ESCRIPTORES I POETES. UN RECORREGUT: Felicia Fuster (3)



FELÍCIA FUSTER


 

ÉS QUE DE VEGADES

 

Amb formigues als dits
creiem el cel farina blava
que es deixarà pastar    puc i no puc
amb sucre candi candint esperances
I arriba un vent
I arriba en Bòrees   el senyor
força i orgull potent de la ferralla
i en Xaloc   el dervitx amb la fe
d'ulls cremats i    la sorra
sagrada
I ve motoritzada    amb els peus de rei
la Impertorbable
per mesurar-nos    sense fre
la fam dels uns
la sang    la mala sang
dels altres i no sabem si el peu
té peu   o no té cap    ni peus ni oros
i ni espases per continuar el mal joc
de nit    de matinada
I arribem tard. I arriben tots els
vents   els perduts    els lletrats    els que porten
casaca

Ens envolten ens premen
ens xuclen fins la saba malalta
Per    fer-nos oscil·lar
ens deixen    distretament    eixorcs
el cor
xops de balances.
 

 

Versió original. Germania, Alzira, 1998 dins Antologia de poesia Catalana femenina. Il·lustracions: Eulàlia Sariola Mayol. Autora: Carme Riera.  Editorial Mediterrània, 2003. 


En la xarxa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada