L'any 2016, Josep Vicent Cabrera, qui té unes idees genials, em va fer arribar a les mans un calendari molt peculiar que posava data de naixement, i decés en algunes ocasions, a un grapat de dones escriptores i poetes. Partint d'aquestes dades vull fer-me una idea de les dones que m'envolten i mentrestant conèixer molts noms que m'he perdut pel camí, però si de cas me'n trobe alguna més que se li n'haja pogut passar, amb molt de gust l'afegiré a la llista. Gràcies amic.
CARMELINA SÁNCHEZ-CUTILLAS:
I JA SOM TANT!
La vella bagassa que fila i desfila
les vides de tots, m’obliga i em mana.
La bagassa vella amb la sang d’argila
i les mans glaçades, esmola sa dalla.
Ai, que el temps siga boirós, que els degotims
relliscosos de la pluja ho renten tot!
el cor de la paraula, el pas dels teuladins,
l’empenta vigorosa d’aquest amor,
- aquest amor tendríssim que m’ablama -.
Però, som carn d’exili, el llot, la sageta
que cau com un ocell, desorientada...
Som dos noms esbandits lletra per lletra;
com els palets i els punts amb que omplíem
aquells quaderns d’infants reblits de taques,
I ja som tant que no som res, ni voldríem
romandre diferents... Juguem a llargues!
(Llibre d'amic e amada)
TORCAR la pols sembla monòton
I el drap – amunt i avall – és groc
Com tot el cansament que ens vessa.
Torcar la pols –diuen algunes –
És esborrar el pas del temps
Que cau sobre totes les coses
I s’esmicola a poc a poc.
Torcar la pols cada matí
És el cilici que portem
Sobre la carn, i ens dol vivíssim
I molt aspre. I jo per consolar-me,
només per consolar-me, pense
que també podria ésser el ferm
motiu de la nostra rebel·lió.
(Conjugació en primera persona)
Poemes trobats a la xarxa
MATILDE LLÒRIA:
VEIG ON ANEM
Veig la negror del dany mullant l'agravi
amb tenaç persistència, veig el raig
fent senyals dins la nit i a ple migdia;
juntar-se fúries i odis colossals.
Terra nadiua i terra estranya
veig afonar-se dins la sang;
orfes a manta emboirant la joia,
enfosquint la tonada de la fam.
Al cru i al nu veig la cobdícia,
sa evidència maligna, el perllongat
abús pactant ganàncies perilloses
a espatlles de qui sua famejant.
Veig el delicte sens condemna,
l'ofensa sens defensa, el dol pujant
costeres i tristures, i l'angoixa,
asclar-se contra el tràfec terrenal.
Veig on anem; l'onada que empenteja,
el ramatge eixugant-se, el fruit vessat,
l'amor perdut, a tomballons les mares
sens un racó de pau per a plorar.
d' "Altíssim regne" (1964)
Poemes trobats a la xarxa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada