divendres, 28 de juny de 2013

PERTOT ARREU LA PEDRA I EL SEU SOROLL

I des de Bellreguard, continue la passejada, en direcció nord, o siga cap a Gandia, amb cotxe, per aquestes carreteres nacionals i comarcals i veïnals, que em porten d'ací cap allà, per aquest entramat d'asfalt que recorre el territori com l'aparell circulatori, a banda i banda, tot de bancals mostren el cultiu més generalitzat, els tarongers, amb totes les seues varietats, sovint separats per tanques de xiprers, o sequies d'aigua que reguen aquestes terres, alguna que altra horta, també l'entrada a algunes cases i alqueries, i els corresponents polígons industrials més aïnes silenciosos. Mirant-ho bé puc travessar la ciutat ducal sense veure-la, però després de llegir uns versos de Vicent Olaso caic en la temptació d'entrar-hi



La fotografia més representada darrerament de l'escriptor Vicent Olaso que m'he permés de pendre prestada


He fet aturar el cotxe al mig del carrer.
Desesperat, esmaperdut.
He baixat emocionat, embadalit.
Però ha fet falta un sol minut
per veure que res no ha canviat.
La il·lusió era tota meua.
Sóc obstinat, i encara queda molt
perquè se'm passe l'encanteri.


I així, he decidit fer un xicotet recorregut per alguns carrers i comprovar el que diuen els seus poetes i els seus poemes. 

 

M'he posat aquesta pedra a l'oïda i m'ha dit tantes coses que he decidit mostrar-la. Escolteu, escolteu-la i sabreu que diu.


El soroll de la pedra s'ofega en el riu quan la llances
i retruny si la fas esclatar.
El soroll de la pedra no es percep
mentre evapora dintre seu l'aigua de pluja.

El soroll de la pedra ens crida l'atenció
com el xiquet que escolta el sonall.
I quan l'agafes amb les mans,
cantal formidable o pedrolí abrinat,
un petit tacte d'eternitat a la pell.

Pels marges dels bancals,
a les vores dels corrents, els poblats mil·lenaris, les fones dels guerrers.

Pertot arreu la pedra i el seu soroll.
El ritme dels segles, batec de memòria.



Vicent Olaso (2012). El soroll de la pedra. XXXI Premi de Poesia Senyoriu d'Ausiàs March. Poesia 3i4. València.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada