Mireu quina casa més bonica!
I
el passeig m'ha portat, instintivament, cap a l'avinguda Alacant, en
concret cap a l'aparador de la llibreria Ambra, i és que m'agrada
molt mirar el títols i les cobertes dels llibres, tant o més que
mirar aparadors de roba que no m'interessa, en especial si no és del
meu gust, estil i mida. De sobte, l'he vist, allí, la portada del
volum em cridava. Pot ser m'esperava?. he entrat, l'he pres
dolçament, l'he obert a
l'atzar i he llegit el poema per on el llibre s'ha volgut
obrir
Deien
que al nord hi havia gent més feliç, més lliure;
jo,
covard, vaig triar quedar-me a la taverna,
com
sargantana al sol, acompanyat per llibres
que
em veu baixa em parlaven a l'hort per les vesprades.
Hi
era el record de l'avi que m'ensenyà a llegir,
els
bancals i les palmes que els meus van conrear,
llagostins
entre l'herba, caragols que pujaven
per
branquetes i canyes sota la pluja escassa.
Estimava
la terra i vaig restar fidel
al
seu pregon missatge, al seu immens cabal,
tradició
i llegenda, un parlar viu encara.
On
havia de viure i morir sinó aquí,
entre
els meus, rodejat d'aquells que m'estimaven,
sota
la llum, a l'aire del cel que vaig conèixer,
on
sinó?
L'he
clos i me l'he endut cap a casa per continuar la lectura. Si de cas,
més endavant ja faré cinc cèntims. Però he de dir que la portada
és... és preciosa. Un dibuix de formes primàries, triangles,
quadrats, cercles, ovals. Una casa traçada com pot ser ho faria un
nen. Em sembla que més aïna és el nen que porta a dintre Gaspar
que pretén que ens hi fixem en aquest senzill dibuix. Una casa, la
seua, on ha anat guardant tots els records viscuts al llarg d'un
període concret de la vida. I que dir de la composició cromàtica
amb què l'envolta, tot un suggeriment per endinsar-nos en els
secrets més íntims. En definitiva, senzilla i seductora alhora, que
t'atrapa. Això és el que, a mi, m'ha passat.
La casa de l'hort existeix, i és com la dibuixa el poeta. El que ja no existeix és l'hort, que ha estat destinat per l'ajuntament d'Elx a uns altres usos després d'una lluita desigual amb la família de Gaspar Jaen, que havia mantingut casa i hort durant generacions.
ResponEliminaHola, vaig conèixer per les noticies de tota la problemàtica sobre la casa i l'hort, i la crida que en va fer Gaspar Jaén, però la veritat és que a Elx no he anat mai i és una visita que tinc pendent. En canvi al Pinós que està més enrere o a santa Pola, Torrevella, Guardamar he anat moltes vegades. Ai! després del que dius m'agradaria veure la casa. Tan bonica com es veu a la portada.
ResponEliminaSalutacions,
No m'estranya, que et captivara aquesta caseta...! I no eres l'única! Mira: http://96milmotsmes.wordpress.com/2012/07/27/lestiu-en-un-poema-de-gaspar-jaen-i-urban/
ResponEliminaVaig estar en l'hort del Motxo, en els últims moments de tenir-ne cura la família de Gaspar. Guarde aquella visita en el meu bagul dels records especials. Joan Pellicer també hi era. I Elx, i els horts, mereixen una visita. Quan vulgues, podem organitzar una excursió. I fins i tot li podríem demanar a Gaspar que ens hi acompanyara, si en té ànims i ganes. És un amfitrió de luxe, i seria una bona excusa per retrobar-lo.
Bona nit Maria Josep,
EliminaDonau per fet aquesta excursió. M'apunte de seguida. Així que organitzem-la, amb tot si no pot ser ara mateix no ho deixem per a molt llarg.
Una abraçada,
Mercè
De Gaspar Jaén hi ha un article senzillament prodigiós, a la revista Mètode de la Universitat de València, on descriu com es regaven els horts de palmeres: http://metode.cat/Revistes/Article/De-com-es-regaven-els-horts-de-palmeres-d-Elx
ResponEliminaMoltes gràcies caminsdhorta per fer-me memòria. Com que llig tanta cosa de vegades em despiste i és veritat el que dius sobre la revista Mètode, ho vaig llegir fa uns numeros enrere i en casa tinc totes les revistes en paper. Una bona ocasió per fer una relectura.
ResponEliminaSalut
Mercè