AMOR A PRIMERA VISTA

Mireu quina casa més bonica!

I el passeig m'ha portat, instintivament, cap a l'avinguda Alacant, en concret cap a l'aparador de la llibreria Ambra, i és que m'agrada molt mirar el títols i les cobertes dels llibres, tant o més que mirar aparadors de roba que no m'interessa, en especial si no és del meu gust, estil i mida. De sobte, l'he vist, allí, la portada del volum em cridava. Pot ser m'esperava?. he entrat, l'he pres dolçament, l'he obert a l'atzar i he llegit el poema per on el llibre s'ha volgut obrir 

 

Deien que al nord hi havia gent més feliç, més lliure;

jo, covard, vaig triar quedar-me a la taverna,

com sargantana al sol, acompanyat per llibres

que em veu baixa em parlaven a l'hort per les vesprades.

Hi era el record de l'avi que m'ensenyà a llegir,

els bancals i les palmes que els meus van conrear,

llagostins entre l'herba, caragols que pujaven

per branquetes i canyes sota la pluja escassa.

Estimava la terra i vaig restar fidel

al seu pregon missatge, al seu immens cabal,

tradició i llegenda, un parlar viu encara.

On havia de viure i morir sinó aquí,

entre els meus, rodejat d'aquells que m'estimaven,

sota la llum, a l'aire del cel que vaig conèixer,

on sinó?

L'he clos i me l'he endut cap a casa per continuar la lectura. Si de cas, més endavant ja faré cinc cèntims. Però he de dir que la portada és... és preciosa. Un dibuix de formes primàries, triangles, quadrats, cercles, ovals. Una casa traçada com pot ser ho faria un nen. Em sembla que més aïna és el nen que porta a dintre Gaspar que pretén que ens hi fixem en aquest senzill dibuix. Una casa, la seua, on ha anat guardant tots els records viscuts al llarg d'un període concret de la vida. I que dir de la composició cromàtica amb què l'envolta, tot un suggeriment per endinsar-nos en els secrets més íntims. En definitiva, senzilla i seductora alhora, que t'atrapa. Això és el que, a mi, m'ha passat.