Encara
no fa un mes que celebrava el meu aniversari i em regalava uns versos
com faig molts anys,
Aniversari
Els dies avancen
sens treva,
Els mesos
veloços s'escurcen.
Un, dos, tres,
quatre, cinc i juny.
D'ací a no res
compliré anys,
com cada any,
des que ho recorde.
I enguany, és
especial.
Com ho és
d'especial cada any,
perquè cada any
tinc
un any més, de
saviesa,
que l'any
anterior no tenia.
Com en les
curses de relleu,
el testimoni
passa de mans.
Ai, cèl·lules
sabudes!.
Hui,
m'ha vingut al cap que ja fa dos anys d'aquest blog.
Tots
els anys m'he fet un pastis. Enguany, per circumstàncies el vaig
posposar, vaig pensar que el faria la setmana següent que era
l'aniversari del meu fill, Diego, però les circumstàncies
continuaven tortes, i tampoc el vaig poder fer. El meu nét també va
fer els tres mesos, i no en va tindre, llàstima, encara no menja
aquestes llepolies, pot ser l'any vinent.
Hui
he pensat que, encara que no hi haja pastís, almenys hi ha hagut uns
versos i una alegria de complir-los, així que ajunte tots els
aniversaris que darrerament acaben de passar en un de sol i els
celebraré.
Un ramellet d'espigol acabat de collir del jardí i preparat per posar en un gerro.
Moltes felicitats per tots ells.
ResponEliminaBon dia, moltes gràcies per les felicitacions. Em fa molta il·lusió fer anys, senyal que els podem gaudir i que anem complint-ne.
ResponEliminaUna abraçada,
Mercè
I tant que és un motiu d'alegria, i jo diria que de privilegi, anar fent anys, i ser testimoni dels que fan els altres. I també deixar-ne testimoni, com fas tu en aquest bloc. Espere que puguem trobar el moment de celebrar-ho aviat, amb un pastís adequat a les teues circumstàncies. Una besada ben gran!
ResponEliminamoltes gràcies Maria Josep, encara que la data de l'aniversari haja passat, els ingredients esperen impacients per fer el pastís.
ResponEliminaUna abraçada,
Mercè