Aquest garrofer és un dels arbres que envolten l'ermita de sant Blai-Ràfol de Salem. En primer terme flors d'acants.
Aquest
estiu en arribar a casa duia un bon grapat de llibres a la maleta, un
d'ells portava per títol L'arbre en poésie, Gallimard-jeuneusse, un recull de poesies d'alguns dels escriptors
més representatius de la cultura francesa, adreçat al jovent a
partir dels 11 anys, que al llarg de la història han versificat
poemes als arbres que estimaven. Un llibre que vaig comprar per
curiositat i que he consultat en multitud d'ocasions els darrers mesos.
Fa
uns dies abans d'anar-me'n a dormir vaig agafar un dels llibres de la
lleixa que tinc en l'habitació, era un llibre que havia comprat feia
temps, però que no havia llegit, Dones que caminen de pressa de Tono Fornes, vaig comprar el poemari quan va aparèixer, però mea
culpa, no el vaig llegir de seguida, se'm va quedar amagat per alguna extrenya raó, de vegades sol passar quan en compres un
grapat, aleshores apareix oportunament
i tot s'enllumena. La veritat és que no he passat dels dos
primers poemes, dos preciosos sonets, que porten per títol Quirat,
em vaig quedar amb aquestos versos que he fet meus de seguida, mentre
llegia el seu quirat, jo em mirava el meu quirat, ves per on, el garrofer un
dels arbres que més m'estime.
Llavors de garrofer
Quirat
I
Alces
les calcinades roques, crides
la
nit a la sènia estel·lar,
només
demanes créixer prop de la mar,
estoic
garrofer meu que el temps amides.
El
sexe al descobert i les llavors
dictant
d'antuvi a l'home el pes de l'or,
despullat
de corol·les i colors,
vius
en la pell quan ja, buidat del cor
que
abriga la rabosa i el captaire,
aliè
als desespers, trenes miracles
unint
de soca-rel la pedra amb l'aire.
Escultura
que inventes l'art del marbre
i
la set de la vida amb el cel macles,
noble
i vell garrofer: ets el meu arbre.
Una garrofa
II
Has
conegut el càntic delerós
dels
ocells, i la soga suïcida,
la
suor del cavall, la maleïda
llàgrima
de l'exili, l'ufanós
mecanisme
de la brisa, els raig,
la
cicatriu sonora de la pluja.
La
foscor del teu verd res no rebutja
en
la clara bondat d'un fèrtil maig.
Ni
el foc ni la destral t'arrenquen planys
ni
cap serp teixirà mals averanys,
mentre
al cuiro del tronc el tatuatge
dels
desamors, amb tu, fa el dur viatge.
Oh
temple d'ombra del migdia net,
antic
i extravagant, com un sonet.
Una llàstima..que s'estiguen abandonant...
ResponEliminaLa marca de cervesa Gram d'Ontinyent acaba de traure la Quirat amb gust de garrofa SALUT!
Hola Casimir, no sé si s'estan abandonant, la veritat és que la garrofa té més usos dels que en pensem, i entre ells potser el de la cervesa. Però la veritat és que el poema de Tono Fornes m'ha agradat molt.
ResponEliminaSalut
Autènticament Tono Fornes!, el biòleg poeta que és capaç d'escriure la subtilesa més refinada, i també de practicar la ironia contra ell mateix, com en aquest poema "antic i extravagant, com un sonet". Ens has ensenyat molt hàbilment per què s'utilitza la paraula "quirat" com a unitat de pes per a les joies, i a més a més a través de la poesia. Molt bonica, l'entrada.
ResponEliminaMoltes gràcies Maria Josep, em vaig quedar amb aquestos dos sonets tan bonics de seguida. Com que m'agraden tant els garrofers els prenc com si foren meus.
ResponEliminaUna abraçada