dijous, 11 de gener del 2024
dilluns, 1 de gener del 2024
Reflexions en veu alta d’un any acabat
No sé a la resta de gent però jo necessite estar sempre engrescada en alguna cosa. Cada vegada que comença un any nou, m’agrada marcar-me alguna fita. Per això en començar el 2023 i veient el panorama que tenia al davant, de desànim, vaig decidir, per animar-me, presentar-me a un concurs literari. Massa temps escrivint sense veure resultats. Els escriptors escriuen per ser llegits, no per guardar-se’ls en un calaix.
Casualment se’m van creuar les bases d’un concurs que s’adequaven a les meues possibilitats. Tenia l’escrit, només calia polir-lo. I temps de sobra per fer-ho. Arribada la data el vaig enviar seguint les passes que indicaven.
Em feia il·lusió guanyar-lo, tot i que sé que amb tanta gent com es presenta a premis, precisament, haurien de triar el meu relat. L’única cosa que em va compensar és que almenys mentre ordenava aquell text per a enviar-lo, vaig recuperar la il·lusió, i això ja és un punt a favor. I sí, la intenció era guanyar-lo. La convocatòria s’acabava el dia del meu aniversari, el deneu de juny, vaig pensar que podria ser el millor dels premis possibles. Però, llàstima, no va ser així.
I animada com estava se’m van tornar a creuar unes altres bases. Em vaig tornar a presentar. El resultat, ho podeu endevinar. No vaig rebre cap telefonada. Anava ja a caure altra vegada en el desànim quan em vaig fixar amb l’anunci des de la Biblioteca Publica de Tarragona d’un taller d’escriptura, el mes d’agost. Recordeu la calor que va fer el mes d’agost? Per si ho heu oblidat, va fer molta calor. No sabíem on clavar-se. L’aigua de la mar recalfada, i que dir de la de les piscines. Els migdies, llargs i calorosos, els vaig passar escrivint, fins que en baixar un poc el sol se n’anàvem a banyar-se a la piscina, que no a refrescar-se. I el resultat? La moderadora, Ester Enrich Coma, ens va fer passar un mes ben divertit a tots els qui estàvem, escrivint un relat a sis mans. Un el començava, un altre el continuava i un altre l’acabava. M’ho vaig passar la mar de bé. Sobretot veient el resultat dels textos i les derives que havien tingut. Tant bé, que em vaig tornar a apuntar el mes de setembre, el d’octubre, el de novembre, el de desembre. I per al de gener ja he presentat la sol·licitud. Ja vos diré.
Enguany, 2024. Estic engrescada del tot.
De concursos, de moment, res.
dissabte, 30 de desembre del 2023
Carboner. Un ofici en el record
Els vells carboners pasturaven el bosc, l’alletaven amb suor. El van parir i van donar la vida per ell. Arrossegaven les cames ennegrides amunt i avall per les cingleres, l’esquena vinclada, el pes feréstec de les garbes. Les llargues estades al bosc vigilant el fum, habitants fossilitzats de la fumera. Cremaven lentíssims munts de llenya, els sotjaven en la nit de fusta, la nit que es coïa dins la pira, que els embolcallava el fred. Pacients i vegetals, atiaven la respiració de la terra.
Homes clevillats, els carboners s’enfilaven cap a les viles industrials, udolaven la seua mercaderia pels carrers bruts de sutja, hi venien al pes el producte de la brasa, l’havien traginat des de l’estació de ferrocarril.
La terra alena el seu desig de dia, el deixa anar com un baf calent. Els vells carboners, ja tots morts. El bosc solitari, que ara es crema per a ningú.
Úter. Josep Maria Balbastre. 19è Premi de Poesia Josep Maria Ribelles. Vila de Puçol. Onada edicions. 2016
divendres, 22 de desembre del 2023
Un Nadal no fa mal
Les darreres setmanes s’ha parlat bastant de la Intel·ligència Artificial (IA) i de com també des d’aquesta eina es pot esbrinar el temps que ens queda de vida. Potser mes d’un voldria saber-ho. Altres no. El que si que sé és que, als de les assegurances, els agradaria saber-ho. En això que repassant les Odes d’Horaci he trobat que en algun moment havia deixat una senyal en una de les odes.
Oda XI
Tu, no esbrinis —és sacríleg de saber-ho— quin serà el darrer dia que a mi, que a tu, els déus han concedit, Leucònoe; no escrutes els càlculs dels babilonis. Val més sofrir el que passarà, sigui què sigui!
Tant si Júpiter t’ha atorgat de viure més hiverns com si és l’últim que ara desembraveix la mar Tirrena amb els rosegats esculls on rompen les onades, tingues seny: filtra els teus vins i, ja que la vida és breu, escurça la llarga esperança.
Mentre parlem, haurà fugit envejós el temps; cull el dia d’avui i no confiïs gens en el de demà.
Odes i Epodes. Horaci. Fundació Bernat Metge. Barcelona, 1978
Que passeu Bones Festes!
dilluns, 18 de desembre del 2023
dijous, 14 de desembre del 2023
La compositora Isabel Manyes estrena a la Mostra Sonora 2023
S’acaba l’any i no vull deixar de comentar un dels esdeveniments que han tingut lloc prop de casa, que, per circumstàncies familiars, no vig poder anar.
Estic parlant de la Mostra Sonora de Sueca que enguany celebrava la dinovena edició. Em vaig assabentar amb temps de sobres que la setmana de l’1 al 4 de juny tindria lloc l’esdeveniment, molt especialment, perquè diumenge a l’Espai Fuster, la compositora, Isabel Manyes, de qui fa un temps vaig publicar una entrevista, estrenava l’obra, Daphne, per a oboè i trio de cordes, interpretada pel grup de solistes de l’Orquestra de València amb Manuel Segarra, violi; Isabel López, viola; David Forés, violoncel i Fermin Clemente, oboè.
És una llàstima no haver pogut trobar l’obra completa per escoltar-la, tan sols he aconseguit una mostra dels concerts que hi ha gravats des de la televisió de Sueca del que deixe el vídeo per si algú té interès en visionar-lo. I, si no voleu veure-ho tot, ja que el vídeo durà prop d’una hora, deixe l’enllaç exacte per a veure ni que siga un minut de l’obra Daphne d’Isabel Manyes.
La Mostra Sonora és un festival internacional de música contemporània creat l’any 2005 a la localitat de Sueca (València). Des de llavors se celebra cada primavera, i de manera ininterrompuda, en aquesta localitat valenciana.
Amb el pas del temps, la Mostra Sonora ha esdevingut un marc referencial per a intèrprets i compositors, així com cita obligada no sols per als oients més ortodoxes de les noves propostes d’avantguarda, sinó també per a un públic interessat a experimentar noves propostes d’escolta mitjançant l’art sonor actual.
Per la Mostra Sonora han passat grups, espectacles, intèrprets i compositors vinguts d’arreu del món. Les actuacions de la Mostra Sonora tenen lloc a emplaçaments força emblemàtics de la ciutat com ho és actualment l’Espai Fuster, però també en altres com C.M Bernat i Baldoví, Els Porxets, Casal Jove, Casa de la Cultura, Claustre Antic Convent, plaça Sant Pere, etc.
Amb especial atenció a la vessant pedagògica com a part fonamental per a apropar la música d’avui a la nostra societat, la Mostra Sonora posa molt d’èmfasi en les propostes dirigides a escolars de totes les edats i en aquelles destinades a estudiants de música dels conservatoris del País.
Doncs, això, activitats interessants que hi ha al nostre territori que de vegades passen desapercebudes, tant per mi com per a molta més gent, i quan les descobreixes ja no pots passar sense elles. Enguany, no ha pogut ser, m’he perdut moltes coses. A l’any que ve, com diu el refrany Déu proveirà.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)