Des de fa uns dies que quan
òbric el moble on hi ha bona part dels llibres que tinc, veig un buit de més
de tres dits de grossària. Falta un llibre, ho sé. Es tracta de les obres
completes de Joaquim Ruyra. No falta perquè l’haja perdut, ni tampoc perquè
l’haja deixat. Simplement és que l’he donat. Bé, donat o regalat són paraules
semblants. El cas és que, de tant en tant, he de reordenar els llibres
nouvinguts que han anat amuntegant-se en els estants i fer-los lloc. De Joaquim
Ruyra tinc El rem de trenta-quatre i Marines i boscatges que
també inclou El rem de trenta-quatre a més de les obres completes que
acabe de regalar que també inclou per suposat El rem de trenta-quatre. En resum, el vaig comprar ja fa anys en una de les assignatures
de literatura i va ser precisament
perquè havia de fer un treball i havia de llegir aquesta novel·la. Normalment
quan començava el quadrimestre anotava els llibres que necessitava. Aquest em
va costar deu i ajuda de trobar-lo. La solució va ser demanar-lo a molts llocs.
Pel que sembla hi havia edicions que s’havien exhaurit i estaven editant-lo.
Quan em vaig adonar tenia tres vegades repetida l’obra que havia de llegir. En
realitat, no és que jo no vulga aquest llibre, però em cal fer lloc, així és
que he anat buscant qui el volguera acollir a sa casa. No ha sigut fàcil, però
finalment he trobat una casa on sé que estarà bé i el cuidaran encara que sé
que tenen les mateixes edicions que jo. I a partir d'ara les obres completes.
Finalment, fa uns dies vaig
anar a l’oficina de correus, vaig comprar un sobre de la mida del llibre poc
més o menys, d’eixos encoixinats per dins amb plàstic de bombolletes, vaig
escriure l’adreça i el vaig enviar. Al cap d’un parell de dies vaig rebre un
correu que deia “Ja el tinc. Gràcies”. Que bé, vaig pensar. Ha arribat sa i
estalvi.
Aquests dies encara mire el
buit i em sembla estar mirant el seu llom. Sé que això durarà fins que
recol·loque la resta de llibres, i aleshores el buit desapareixerà. Amb tot,
m’ha sabut greu el que he fet. De sobte, he pensat si el llibre estarà a gust.
Sé que ha arribat a una bona casa i també sé que el tractaran bé. Quantes
preguntes per a un munt de paper que, ben mirat, no té sentiments. Ja veus, jo
que mai no me n’he desfet de cap i ara em veig forçada a fer-ho. La veritat és que cumule els llibres de quan anava a
l’escola, com l’enciclopèdia Álvarez i similars, també les novel·letes de mon pare del
Coyote, de Dumas, tebeos de Superman, de Cebollita i Rabanito i coses per l'estil, però, en realitat això no és meu, és heretat i les herències és una altra cosa.
A quin extrem
he arribat!
