Ai!, estimat, estimat. Oh! estimat llibre

 

Des de fa uns dies que quan òbric el moble on hi ha bona part dels llibres que tinc, veig un buit de més de tres dits de grossària. Falta un llibre, ho sé. Es tracta de les obres completes de Joaquim Ruyra. No falta perquè l’haja perdut, ni tampoc perquè l’haja deixat. Simplement és que l’he donat. Bé, donat o regalat són paraules semblants. El cas és que, de tant en tant, he de reordenar els llibres nouvinguts que han anat amuntegant-se en els estants i fer-los lloc. De Joaquim Ruyra tinc El rem de trenta-quatre i Marines i boscatges que també inclou El rem de trenta-quatre a més de les obres completes que acabe de regalar que també inclou per suposat El rem de trenta-quatre. En resum, el vaig comprar ja fa anys en una de les assignatures de  literatura i va ser precisament perquè havia de fer un treball i havia de llegir aquesta novel·la. Normalment quan començava el quadrimestre anotava els llibres que necessitava. Aquest em va costar deu i ajuda de trobar-lo. La solució va ser demanar-lo a molts llocs. Pel que sembla hi havia edicions que s’havien exhaurit i estaven editant-lo. Quan em vaig adonar tenia tres vegades repetida l’obra que havia de llegir. En realitat, no és que jo no vulga aquest llibre, però em cal fer lloc, així és que he anat buscant qui el volguera acollir a sa casa. No ha sigut fàcil, però finalment he trobat una casa on sé que estarà bé i el cuidaran encara que sé que tenen les mateixes edicions que jo. I a partir d'ara les obres completes.

Finalment, fa uns dies vaig anar a l’oficina de correus, vaig comprar un sobre de la mida del llibre poc més o menys, d’eixos encoixinats per dins amb plàstic de bombolletes, vaig escriure l’adreça i el vaig enviar. Al cap d’un parell de dies vaig rebre un correu que deia “Ja el tinc. Gràcies”. Que bé, vaig pensar. Ha arribat sa i estalvi.

Aquests dies encara mire el buit i em sembla estar mirant el seu llom. Sé que això durarà fins que recol·loque la resta de llibres, i aleshores el buit desapareixerà. Amb tot, m’ha sabut greu el que he fet. De sobte, he pensat si el llibre estarà a gust. Sé que ha arribat a una bona casa i també sé que el tractaran bé. Quantes preguntes per a un munt de paper que, ben mirat, no té sentiments. Ja veus, jo que mai no me n’he desfet de cap i ara em veig forçada a fer-ho. La veritat és que cumule els llibres de quan anava a l’escola, com l’enciclopèdia Álvarez i similars, també les novel·letes de mon pare del Coyote, de Dumas, tebeos de Superman, de Cebollita i Rabanito i coses per l'estil, però, en realitat això no és meu, és heretat i les herències és una altra cosa.

A quin extrem he arribat!