Tant si baixes la vista envers la immunda
Tant si baixes la vista envers la immunda
gruta de l'Univers, alberg de pena,
on mai no s'ha avingut la llum serena
amb les tenebres de la nit profunda,
com si mires el cel, on claror abunda,
seguint els signes la daurada vena,
i en la gran bola de fogueres plena,
busques els fonaments on tot es funda;
tant si te’n vas cap a la terra freda,
que un pàl·lid sol amb raigs escassos mira,
o cap al camp que l’equinocci abrasa,
si entres en mar tempestuosa o queda,
o estàs en terra, assossegat o amb ira...
Sempre, fidel lector, seràs un ase.
FRANCESC VICENÇ GARCIA (Rector de Vallfogona)
Obra completa [“Sonets”], 1984
Adaptació de Josep Pedrals
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada