LA MURALLA
Persisteix la muralla. Els déus sembla que ho volen.
L'edificaren ciclops de poderiu titànic
i ens cobriren el sol per tindre'ns més submisos.
N'era la llei pristina, el dogal que manava
formar en la renglera registrada. A la fi
sempre hem estat hereus d'una vasta ignomínia,
historiats en mites de mansuetud domèstica
i sovint vertebrats per lleis immesurables
i rituals pandèmics.
Predomina la fel
pujant fins a la gorja, minant les galeries
de la por més crispada, tot cercant sobreviure
una mica més lluny del fàstic que
ens ofega
el trist residu aspriu de l'esperança.
No podem amagar ja més l'oculta nafra
ni els documents secrets que ens acrediten
la fatigada rebel·lia.
A la fi som peces d'un joc d'escacs
en mans d'uns folls espectres que ens capgiren,
emmurallant-nos amb les velles llàgrimes,
tenint per horitzó l'eixorquia de sempre.
(Dins de la La rosa quotidiana). A cura de Lluís Alpera. Bromera, 1990.
(Dins de la La rosa quotidiana). A cura de Lluís Alpera. Bromera, 1990.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada