A LA MARE

TOCAR MARE

i 3

 
T'escolte així parlar:
"Vine a la mare".
O "Què et faré a la nit per a sopar?"
Paraules amb caliu i alè. Tebiesa
de la sang fent-se llavis.
 "Vine a la mare".
A la infantesa em duies i em tornaves
creuant la processó de tots els sants i verges
als qui pregaves
per la filla petita i per la dona
quan la febre era el pou on m'enfonsava
o el cor em feia mal de veure i viure. 
"Vine a la mare".
I el mon era un manoll d'herbetes tendres,
una fira de nines
o el cel de pasqua blau de primavera.

Ara furte al silenci la veu teua
que es fa líquid calent dels rius que porte,
i les quatre paraules
vénen a mi per la cordial artèria
vers la vida que visc freda i ferida,
vers el món roig de sang, negre de pluja
o gris de cendra,
inacabable cendra de gent morta
cremada per l'oblit.

"Vine..."
Però mai més no puc tocar mare
ni oferir el teu cor als que no eren
fills en actiu.


Maria Beneyto. Poesia (1952-1993). Introducció i edició de Lluís Alpera. Edicions Alfons el Magnànim, 1997.

 Bulb d'amaril·lis