dimarts, 2 d’octubre de 2018

ESCRIPTORES I POETES.UN RECORREGUT: Margalida Pons (62)



MARGALIDA PONS I JAUME



 

 Sis bronzes grisos d'alba. Tu dormies.
Un ressò humit de campana tal volta et despertava
mentre jo, a l'estació, mirant entrar la gent,
provava d'empassar-me
a cops d'indiferència
aquella amargor freda de comiat no dit.
 El cel es desvetllava a poc a poc
i el varen corcar ocells. Només després,
quan el tren ja arribava al segon pont
i amb ritme acompassat feia créixer horitzons al teu voltant,
em vaig veure les mans plenes de nit
i em vaig imaginar com una onada
submisament tornant a tu.

 

a la xarxa... i més... i més... 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada