MARIA BARBAL
SELLUI
En pendent
La senyora ens ha dit que només hi ha vint minuts entre
Balestui i Sellui. Es veu allà, no gaire lluny. A l'estiu s'obren algunes
cases, però a diferència de Balestui, en l'actualitat, durant les altres estacions
de l'any, queda deshabitat. Les dades que tenia eren d'un altre signe. El 1988,
hi havia quatre habitants en dues famílies i amb tres cases més usades al bon
temps. S'hi auguraven problemes per mantenir la població actual.
Fa un xic
que la boira s'ha alçat i el sol té una virulència sorprenent. Ha passat l'hora
del migdia. El gos continua l'avantguarda i ha agafat amb ganes el camí cap a
Sellui. No busca les ombres com jo i encara s'embranca en petites excursions
amunt i avall de la pista, pel dret. Ens preguntem si es tracta de l'instint caçador
o només és el de tafaner. Un tractor ben carregat d'herba ens deixa passar i
rebem la salutació d'un home gran que el comanda.
Avancem,
en la calor i sota el cel ben blau i, efectivament, Sellui és bastant a prop i
hi ha bon camí que hi porta. És un poble d'imatge escalonada, sota roca, amb la
qual ens quedem per la manca de temps. uns cables enlletgeixen el panorama. Sens
dubte, a Sellui, hi ha electricitat.
Ens espera
un retorn pel bonic camí d'alzines on trobarem d'altres caminants de l'estiu,
quatre persones amb aire d'anar a passar una estona agradable. Penso que a
Balestui s'ha produït el renaixement, aquells que els llibres més recent no
auguraven.
El nostre
guia, amb la cua alta, no deixarà mai el seu lloc i ens conduirà, sense
vacil·lació, a Peramea. Allí, l'espai al voltant de l'om és ocupat per cotxes,
criatures, persones grans i gossos. Tot un bellugueig vital que ens acompanyarà
durant els minuts de fresca i de repòs que ens concedim després de l'horeta
llarga sota la calor intensa de l'excursió de tornada.
Camins de quietud. Un recorregut
literari per pobles abandonats del Pirineu. Maria Barbal. Edicions 62, 2001.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada