INTERIOR
Quan arribes a casa amb la cara cansada
i t'asseus a sopar perforant les noticies
preocupat a saber com serà la setmana
(no saps la primavera de quin jardí sorgí,
et tanquen els balcons amb portes d'alumini,
avui la propietat es clou i no hi ha plantes),
llavors se't queda als llavis un matís emmandrit
com els rosers albats de les places de Siena
i voldries parlar però el tràfec i el lloc
t'han deixat en silenci. Aleshores la taula
és qui ens parla a tots dos: la verdura i el pa
i l'olor de sardines en un món sense flors.
Es fa trista la pau com un peix sense escates
i, en sopar, es multiplica, amb miracles prestats,
la vianda cremada de la dolça desídia.
Olis sobre paper. Poesia
3i4, 1996 dins Vosaltres paraules. Vint-i-cinc anys de poesia al País Valencià (1975-2000). Mostra poètica. Bromera poesia, 2003.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada