DE LLIBRES, DE VIATGES I ALTRES GALINDAINES (1)

Aquesta preciositat de vidriera és obra d'un dels organitzadors de la trobada.

TOT I QUE anar en caravana no és com fer un viatge en avió que has de dur l'equipatge col·locat al mil·límetre en una maleta ajustada a mesures. En la caravana, almenys en la nostra, una Eriba, la col·locació de tot, també va ajustada, és a dir no podem anar embotint tot el que ens vinga bé "per si de cas" com diuen molts, i amb l'excusa del "per si..." endur-se mitja casa per a tornar-ho tal com ens ho hem endut.

  

Alguns dels llocs on ens van portar els nostres amfitrions francesos: le marais poitevin, l'abbaye de Saint Pierre de Maillezais i le Fort Boyard que darrerament s'ha convertit en un plató de televisió.

        A mitjan de juny vam fer una eixida cap a França. Ens havíem apuntat a una trobada de caravanes Eriba que tenia el punt de reunió en el càmping du Merval a Puyravault, en les marais de poitevin al sud de La Vendée, que enguany organitzaven els francesos.  Preveient moltes activitats no em vaig emportar cap llibre en paper. Sabia de sobres que no l'obriria. Això sí, m'enduia la tauleta, i continuaria amb la lectura de En busca del Gran Kan. Cristóbal Colon. Novel·la de Blasco Ibáñez que vam triar entre tots els qui ens hem apuntat al grup de lectura que s'ha iniciat aquest mateix hivern, en Otos. De moment, només hem llegit un llibre, La metamorfosi, de Kafka, i ara, aquest.

          El grup de lectura no va nàixer com a tal, sinó que la persona que el  va impulsar pretenia fer una tertúlia literària, però per raons que no venen al cas no ha pogut continuar i ho ha deixat a les nostres mans per a que ho organitzem a la nostra manera. Nosaltres ho hem transformat en un grup de lectura i hem passat de les lectures que es van llegint subdividides en parts molt xicotetes, comentades i anotades, a llegir un llibre de manera convencional, és a dir de principi al final i acabat aquest comentar entre tots el que ens ha paregut o ens ha semblat intercanviant idees i parèixers.

          Ara bé, La metamorfosi per raons de la manera de llegir de les tertúlies literàries la vam subdividir en tants capítols com estava escrita la novel·la, o siga en tres. Però quan vam mamprendre la lectura de En busca del Gran Kan. Cristobal Colon i vam comprovar la llargada de la novel·la, vam decidir que, en compte de llegir-la tot d'una, la subdividiríem en les mateixes parts en què està escrita, o siga en tres sessions.

          I ara, més d'un pot pensar què com se'ns ha acudit llegir aquesta novel·la. Cadascú dels qui estem en el grup va escriure un títol. El vam votar entre tots i mira per on, va eixir guanyador. Darrerament unes quantes obres de Blasco Ibáñez han sigut reeditades i altres traduïdes al català. I això ho he vist reflectit en els aparadors de les llibreries.

          Va ser en la primera sessió que comentàvem la primera part que van sorgir algunes reticències envers la novel·la. Jo mateixa en tenia unes quantes. Tots coneixem amb més o menys detall la història de Cristóbal Colon abans de mamprendre el viatge a l'encontre de les Índies per aconseguir les especies que venien des de l'altra banda del món. Colon pensava que ell podia arribar abans que els que feien el camí en sentit contrari. Els càlculs que havia fet teníem més de il·lusió que de realitat. Blasco Ibáñez ficciona una història al voltant d'aquest efemèride, però trobe que el seu relat és poc atractiu. El narrador de la ficció ho sap tot, s'ha ben informat, això d'una banda, i em sembla correcte perquè les novel·les històriques tenen molts riscos; per l'altra, també sap el futur perquè la història l'escriu des de la perspectiva de quatre-cents anys. El narrador es permet intromissions que no venen al cas, és a dir explica no el que pot passar, sinó el que passarà. Sort del personatge Gabriel de Acosta i de la parella d'adolescents Fernando i Lucero, un cristià i una jueva, que van eixint de tant en tant per tal de donar un poc d'emoció al relat. Quina és la seua història? Això no vaig a dir-ho, caldrà arribar al final. Per moments em semblava estar assistint a una classe d'història on el professor va exposant als alumnes el període concret de memòria. Trobava estranyíssim llegir Espanya i espanyols i Europa, contextualitzat en l'època dels Reis Catòlics. Això encara li ho podria permetre a un professor que estiguera explicant a adolescents, no a universitaris, però en una novel·la, no. No, en una novel·la, per mi, no cola. 

          Ja cap al final, amb Colón desembarcat i anant cap a Barcelona a l'encontre dels Reis Catòlics per donar-los la noticia en persona, he trobat un passatge en què Blasco Ibáñez sembla que les faux amis li hagen jugat una mala passada, en traduir «el puig de les falsies» per «la montaña de las mentiras». Aiiiii...!, digueu-me que no és una mala intrpretació. També és veritat que Blasco Ibáñez va morir abans de veure publicada eixa novel·la i no va tindre temps per rectificar-la. Em pregunte si ho hauria fet.

          Però bé, continuem. Com que havíem decidit llegir-nos aquesta novel·la i alguns no estàvem molt motivats. Vaig anar confeccionant una xicoteta llista de material per a compaginar la lectura, o si més no, per anar engrescant-nos. Vaig començar per Daniel Pennac, qui va escriure l'assaig, Com una novel·la, on  apel·la els drets del lector: sempre podem saltar-nos alguna pàgina per avançar lectura si no ens fa el pes i així poder acabar-la. També els vaig comentar que com a curiositat havia recordat que fa un grapat d'anys ens va visitar un venedor de llibres de no-se-quina-editorial i ens va regalar, sense haver comprat res, dos o tres llibres, un dels quals era el diari de bord de Cristóbal Colon, acabat d'editar, llavors es commemorava el cinquè centenari del descobriment. Dir que el tal diari és una còpia de l'original, transcrit per fra Bartolomé de las Casas anys després del descobriment, i que amb tota probabilitat conté molts canvis respecte del que va escriure Colon. També vaig apuntar que fa uns mesos vaig llegir un llibre, interessantíssim,  titulat  Amerigo. La crònica d'un error històric. Una acurada investigació de Stefan Zweig de com Amèrica va acabar dient-se així, sent que Amerigo Vespucci no va descobrir res, encara que va ser qui va entendre que aquelles terres eren un nou continent i no les Índies que buscava Colon. Però bé, anem al gra. Calia anar llegint la novel·la i acabar-la per comentar els pros i els contres.

          Finalment, hem acabat de llegir En busca del Gran Kan. Cristobal Colon. Ara, per anar bé, hauríem de llegir la continuació, El caballero de la Virgen. Però això ho deixarem a la voluntat de cadascú, si en té.

          Per cert, del viatge d'aquest estiu en continuaré parlant en un altre moment.

Vicente Blasco Ibáñez. Obres completes. Ediciones Aguilar, 1972.  

Edició electrònica de En busca del gran kan: Cristobal Colon, de la Biblioteca Valenciana.

Una granoteta que ens va fer companyia els dies que vam estar en el càmping du Merval a Puyravault.