 |
| Acabat de nàixer. Només unes hores i dorm escoltant el batecs d'un cor que ja no és el que ha escoltat durant nou mesos. El meu net Joel. Foto d'abril de 2013. |
INFANT: TENDRA MATÈRIA INVICTA
VÉNS del fons d'un mar verge, d'una escuma
de tàcites mesures. Véns d'una òrbita
d'amor fosquíssima o remotes llunes.
Perfecte de presència afermada
per a florir donant relleu al món.
Sempre, sempre serà l'esclat d'inici
que en tu arboreja en vol d'alta guspira,
una bellesa aguda, solidària
del raig que entre les núvoles traspassa
la grisalla feixuga dels orígens.
Ets el llum de la càlida tendresa,
testimoni de flor i joc que brolla
amb virginitat de l'arbre dòcil
que empara ocells i gradacions d'alba.
Et fas possible en el miracle trèmul
de totes les vives aquiescències.
Dolçor vibrant al sucre de l'os càndid
que et mena en creixement de tija esvelta.
Plenitud que inicia força i música
per a batre la llum amb la mirada.
¡Quin alfabet continu al món comença
quan tu, infant celosíssim, et bellugues
en saltiró trenat de suficiència!
Car si, ets la sapiència primera
sense signe i raó, fora de norma,
lluint el blanc designi que t'exalta,
pregons principi etern d'alegria.
Ets matèria invicta, venturosa
de múltiples potències nadiues.
L'home, no¡ Tu ets l'infant de sempre.
Somrís immaculat, somrís on dura
el vèrtex de l'aurosa. Somrís sense
positures de càlcul ni destresa.
Tot tu et lliures complit d'epifania
a la terra en ofrena descoberta.
L'home, no! No traspunta en tu aquest repte
de garanties mòbils, ni d'estigmes.
L'ésser de Déu en tu guaita i domina
com una blanca joia perdurable.
Joan Valls i Jordà. Paradís en blanc (1964) dins Antologia poètica: selecció i introducció de Ferran Carbó. Col·lecció Els Quatre Vents. Consell Valencià de Cultura, 1995.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada