VELL AMIC
Vell amic que em recordes en vers o en raó obscura:
si no entens la bellesa del silenci
quan vibra l'horabaixa i sols contemples
les matèries tangibles --carn o fruita--,
calla i anul·la el càlcul d'aquelles teories
que has abastat al llarg de la grisa existència.
Si has destil·lat un oli de profitosa essència,
enemic has estat dels camins atzarosos.
L'amor has manejat igual que un ferrament.
Bescanviaves la vida per un vi lubricant
de fragàncies carnals, gran tastador
d'esplèndida platxèria. Invencible,
t'erigies monarca d'insídies rabents,
cercant fàcils caceres. Tu mai no has desbrossat
la malesa del bosc, mai no has assaborit,
per eixorquia barbara, el suc de la infantesa,
ni les clares campanes del diumenge.
Per ric de solemnitat,
t'has tornat pedra.
Joan Valls i Jordà. La rosa quotidiana: a cura de Lluís Alpera. Bromera, 1990.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada