 |
| Granoteta. Circ de Troumouse: any 2011 |
X
DARRERE de les paraules
sempre hi ha una granota que panteixa
amb l'eco asmàtic,
automàtic,
problemàtic,
axiomàtic,
dramàtic,
dogmàtic,
emfàtic,
diplomàtic,
enigmàtic,
esquemàtic
i oclocràtic
d'aquest món malfemat
en què ens ha pertocat viure.
Joan Valls i Jordà. Breviari d'un eremita urbà (1975) dins Antologia Poètica. Selecció i introducció de Ferran Carbó. Consell Valencià de Cultura, 1995.
Quin poema més diferent, més modern, més trencador i més bonic, de Joan Valls! Aquest "món malfemat": m'encanta! Per alguna rara associació mental m'ha vingut al cap un poema de Joan Fuster en què també associa (amb delicadesa ben expressiva, en aquest cas), la poesia, amb "una viscereta / de granota com una rosa dèbil." La teua fotografia també és ben bonica, encara que, segons tots els indicis del poema, Joan Valls no devia pensar en una granoteta tan encantadorament indefensa com aquesta.
ResponEliminaUna abraçada!
Hola Maria Josep, la veritat és que en els poemes de Joan Valls pots trobar-te versos per a totes les ocasions. Pots plorar, riure't,divertir-te, engrescar-te. Potser la granoteta no és la que tocava per al poema, però és la que a mi em va vindre al cap quan vaig llegir el poema, i això que fotos de granotes en tinc unes quantes.
ResponEliminaMoltes gràcies pel comentari.
Una abraçada,