PRIMERA SAVIESA
El domine capia la meua saviesa:
frase ben modulada i xifres a l'abast
per definir el món i explorar les quimeres
d'una mitologia casolana que omplia
l'infantívol deler del seny elemental.
Curs d'alquímia, coses de lúdica destresa
germinant en la viva solitud. La clarícia
del viure en mi eixamplava els ulls i les arrels
que creixien acomplint-se en claredats unànimes.
A la mínima història s'afegia el dictamen
dels pares que temien pel fill que tot ho veia
a través d'un desig d'enterbolida causa.
A les mans em floria l'arrodonida joia
dels volums que em donaven
al tacte l'esplendor de la carnal delicia.
Guaitava el gest de l'home, maduraven les pomes.
Joan Valls i Jordà. La rosa quotidiana. A cura de Lluís Alpera. Bromera, 1990.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada