dimarts, 1 de novembre del 2016

XARAGALLS ESTIUENCS_1


En una entrada anterior comentava les presentacions de llibres que he anat assistint aquest estiu, i que tenia previst llegir, però com passa molt sovint, me n'he deixat pel camí; la veritat és que m'agradaria molt més anar a les presentacions havent llegit el llibre que no a l'inrevés, però això seria anar a l'uníson amb les editorials, i en eixe aspecte vaig un poc endarrerida. Ara que per sort sembla que vaja plovent, em mire amb nostàlgia aquest estiu que sembla haver-se'n anat definitivament, i em venen al cap algunes de les nits que he passat a recer de la poesia amb espectacles poètics com els de Piles, Marxuquera, Otos, o Gandia, alguns dels quals vaig anunciar ací, per fer-los publicitat, que després per una cosa o altra no he dit ni pruna. 

  
Agost començava amb un recital a Piles. Manel Arcos organitza des de fa tres anys un recital poètic a l'empara de la Torre de Piles en el parc que hi ha a la platja. I direu que no fa goig que et conviden a recitar un dels sonets que per a l'ocasió Manel Arcos havia triat. Érem prop de la trentena els recitadors que vam participar, conjuntament amb els grups que van actuar. Una nit molt bonica per retrobar amistats i fer-ne de noves. 

I d'aquesta nit màgica i meravellosa en aquest lloc tan especial, Manel ens tenia preparada una agradable sorpresa, cadascú dels participants va rebre com a obsequi un exemplar dels sonets que s'havien llegit editat per a l'ocasió.


El poema que vaig llegir


Madu

Madu, en el teu color d’oliva
i en el teu riure net de fel,
ara no hi ha dol ni recel,
encar que nedis nua i viva.

Madu, rebenta el fruit de mel
dins la frescor de la geniva,
que no seràs imperativa
amb aquest pubis sense pèl.

Però no vagis refiada
com un punyal indefinit,
com una inútil arracada;

perquè al moment que no broti el pit,
hi haurà una estrella dins la nit
que es morirà desesperada.

Entre l’Equador i els Tròpics, 1938



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada