En una entrada anterior comentava les presentacions de llibres que he anat
assistint aquest estiu, i que tenia previst llegir, però com passa molt sovint, me
n'he deixat pel camí; la veritat és que m'agradaria molt més anar a les
presentacions havent llegit el llibre que no a l'inrevés, però això seria anar a l'uníson
amb les editorials, i en eixe aspecte vaig un poc endarrerida. Ara que per sort sembla que vaja plovent, em mire
amb nostàlgia aquest estiu que sembla haver-se'n anat definitivament, i em venen
al cap algunes de les nits que he passat a recer de la poesia amb espectacles poètics com
els de Piles, Marxuquera, Otos, o Gandia, alguns dels quals vaig anunciar ací,
per fer-los publicitat, que després per una cosa o altra no he dit ni pruna.
Agost començava amb un recital a Piles. Manel Arcos organitza des de fa tres anys un recital poètic a l'empara de la Torre de Piles en el parc que hi ha a
la platja. I direu que no fa goig que et conviden a recitar un dels sonets que
per a l'ocasió Manel Arcos havia triat. Érem prop de la trentena els recitadors
que vam participar, conjuntament amb els grups que van actuar. Una nit molt
bonica per retrobar amistats i fer-ne de noves.
I d'aquesta nit màgica i meravellosa en aquest lloc tan especial, Manel ens tenia preparada una agradable sorpresa, cadascú dels participants va
rebre com a obsequi un exemplar dels sonets que s'havien llegit editat per a
l'ocasió.
El poema que vaig llegir
Madu
Madu,
en el teu color d’oliva
i
en el teu riure net de fel,
ara
no hi ha dol ni recel,
encar
que nedis nua i viva.
Madu,
rebenta el fruit de mel
dins
la frescor de la geniva,
que
no seràs imperativa
amb
aquest pubis sense pèl.
Però
no vagis refiada
com
un punyal indefinit,
com
una inútil arracada;
perquè
al moment que no broti el pit,
hi
haurà una estrella dins la nit
que
es morirà desesperada.
Entre l’Equador i els
Tròpics, 1938
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada