DES DEL PLA DE L'ESTANY. NOTES LITERÀRIES: Ramon Llull

Ramon Llull

Una mena d’introducció

Aquest any 2016 celebrem l’any Llull, coincidint amb el 700 aniversari de la seva mort. Aquestes commemoracions sempre són una bona excusa per aprofundir en les obres de grans escriptors o pensadors que, d’altra manera, ens podrien anar quedant enrere, o fins i tot caure en l’oblit.

Potser, sobretot en cercles acadèmics o estudiosos, no és el cas de Llull. Només cal mirar la ingent quantitat de documentació a què podem accedir en l’actualitat en línia, a banda, lògicament de tot el que podem trobar en biblioteques arreu del món. Perquè Llull és reconegut a les nostres terres (especialment com a pare, si més no espiritual, de la llengua catalana), però sobretot a la resta d’Europa, on és més valorat en la seva faceta de pensador.

Personalment, aprofitant l’excusa dels set-cents anys, he volgut endinsar-me, amb més profunditat, en la seva extensa obra. I he començat de forma física, intentant seguir les passes d’un home que, a més de fer-se un fart de pensar i d’escriure, també se’l va fer de viatjar, i en unes èpoques en què fer-ho no era tan fàcil i còmode com ho és en els nostres dies.

El primer que hem fet, amb una amiga també interessada en la vida i obra de Llull, és arribar-nos a Mallorca, la seva illa natal, a les portes de l’estiu, quan l’afluència de turistes encara no hi és tan massiva. Hi vam fer una estada de quatre dies al santuari de Randa, on hi ha la petita cova on el beat va rebre la il·luminació. Vam anar a Palma, seguint les indicacions d’indrets lul·lians que marca una guia de treball per a estudiants de secundària que ens havia arribat a les mans. La jornada que vam passar a la capital de l’illa va ser molt profitosa, per totes les exposicions i indrets que vam poder visitar, però especialment per les converses que vam tenir amb el rector de la parròquia de Sant Miquel i amb l’encarregat del Museu Diocesà, en gran part relacionades amb la polèmica creada entorn a la proposta de santificació de Llull que hi ha engegada. Moltes persones pensen que un home que deixa la família per seguir un ideal, per elevat que sigui, no es mereix que el facin sant. Per completar l’estada a l’illa, vam arribar-nos al lloc de Miramar, un paratge espectacular on tot et remet a Llull.

Després hem seguit voltant. Una anada a Castelló d’Empúries per visitar l’exposició itinerant La desmesurada vida de Ramon Llull, de títol prometedor, però de contingut minso, i una altra a Barcelona, al CCCB, per veure la mostra La màquina de pensar: Ramon Llull i l’ars combinatòria, aquesta sí digna d’una visita entretinguda, que podem  complementar amb el detallat catàleg que se n’ha fet, de lectura recomanable.

I després d’aquestes passejades, què? Doncs ara toca aprofundir. I la tasca no serà senzilla, no. L’obra de Ramon Llull és vasta, inacabable, gairebé podríem dir. I, en gran part, no és fàcil d’entendre. Per això m’he fet una mena de proposta de tasca a curt i llarg termini que m’hauria de permetre anar pujant graons en el coneixement de l’obra del beat, a l’estil de l’Escala de l’enteniment que ell va idear. Compto començar llegint La vida de mestre Ramon, la narració de la seva pròpia vida que, segons sembla, ell mateix va explicar a alguns religiosos amics seus, en una versió editada fa poc, a cura d’Anthony Bonner. Continuaré amb el Llibre de les bèsties, en una edició de Proa de l’any 2015, que conté la versió moderna de Miquel Desclot i la versió original de l’edició del Patronat Ramon Llull (dirigida per Eugènia Gisbert) d’aquestes faules de temàtica sempre vigent, decorades en aquesta ocasió amb il·lustracions de Perico Pastor. Em proposo, també, agafar el costum d’anar llegint en línia, les metàfores morals per a cada dia de l’any que recull el Llibre d’Amic e Amat, publicades en un format que conté el text original de Llull i una traducció a l’anglès de Jordi Miralda, que podem visualitzar de costat. Una presentació de la seva obra que, de ben segur, hauria complagut l’autor, que sempre havia buscat maneres i eines per fer-se entendre i poder escampar el seu pensament. Amb tot això, d’una forma amable i planera, hauré començat a conèixer Llull: l’home, l’escriptor i el místic. 

Més endavant, miraré d’endinsar-me més en la seva obra, i sobretot en l’Art, la seva proposta de mètode global de coneixement. Potser ho faré llegint L’Art i la lògica de Ramon Llull. Manuald’ús, d’Anthony Bonner i l’Ars brevis, que va fer el mateix Llull com a introducció per als estudiants que s’iniciaven en l’estudi de l’Ars magna, la versió més llarga del gran projecte lul·lià.

Pilar Castel Soler