Dissabte vam anar expressament a València a la 4a Plaça del llibre. Vaig eixir a mitjan matí de casa amb intenció de passar-hi el dia, al
damunt portava Ningú no ens espera i Gegants de gel il·lusionada pel fet que anava a trobar-me els
autors, Manuel Baixauli i Joan Benesiu que me'ls signarien. Els dies previs a
la inauguració havia vist la llista d'autors que estarien en la plaça firmant
les seues publicacions. La veritat és que jugava amb avantatge, pels d'Edicions del Periscopi, sabia que Baixauli estaria en València, m'ho van dir com a
primícia en la fira d'editorials independents, Liberisliber, que es va celebrar
en Besalú. Abans, però, d'eixir de casa vaig tornar a comprovar que no havia
sigut imaginació meua, que el dia per trobar-me cara a cara amb els autors era
dissabte. El cas és que ja en el tren repassant alguns dels articles de
Baixauli, el que es titula "Ningú no és profeta" diu que no sempre
coincideix l'escriptor amb el narrador de les històries, que molt sovint es
mengen les coses de cul. Em van assaltar els dubtes. I si no reflecteix per a
res el que aparenta en els seus escrits? Baixauli ho adverteix a bastament, i
qui avisa no és traïdor. Ai, mare meua! i jo que m'havia emportat els llibres,
i tot el dia amunt i avall amb ells. Bé, vaig pensar, si li veig mala cara no m'aproparé
i em pau. Tampoc no passa res si m'acoste. I, sinó, li dic que em firme el
llibre i ja està, no cal que faça cap comentari, me'l firma i prou.
La plaça a primera hora de la vesprada estava tranquil·la,
però a poc a poc va anar venint i venint més gent. Uauuuu! quanta gent per
xerrar, amb els uns, amb els altres. Gent coneguda i per conèixer. Que sempre
hi ha qui té els mateixos interessos, i allà va que et trobes xerrant amb algú
que acabes de conèixer, i quan us acomiadeu porteu cadascú el telèfon i el
correu electrònic de l'altre, que ja esteu quedant per continuar la conversa en
un altra ocasió. Mira que són interessants i profitoses algunes trobades!
A l'hora en punt, les 18, la taula on s'esperava que
estarien romania buida, tampoc no hi havia cues de gent esperant els autors. En
canvi la taula era plena, a vessar dels seus llibres, la qual cosa significava
que... havien de vindre. Quina expectació déu meu! i quins minuts més llargs i
prolongats fins que van aparèixer. Xerraven entre ells dos i al cap de no res
es va afegir també Elvira Cambrils que havia de seure al costat. Era la taula destinada
per als escriptors convidats a firmar les seues obres. Vaig treure els llibres
que portava, i els els vaig donar per que me'ls signaren. Quin goig poder
complir certes il·lusions com ara conèixer un escriptor amb qui t'has fixat fa
temps, M'he llegit les seues novel·les i segueix els seus articles en la premsa,
finalment ho he aconseguit, i he de dir que no m'ha decebut.
I en això que em trobe de cara a Joan Olivares, presenta Si ha nevat de Paco Esteve i Beneito.
Que si els editors de Lletra impresa, Juli i Mercè amb la Júlia. Més enllà, un
grup de tres coneguts conversen animadament, són Vicent Berenguer, Octavi
Monsonís i Francesc Calafat. A mitjan passeig saludem Rafa Gomar. Envoltats de
gent que no conec hi ha alguns polítics com Enric Morera. I les meues estimades
llibreteres d'Ambra, la llibreria puntera de Gandia, que mai no falten a cap
cita. I mentrestant passegem entre les parades de llibres, la borsa va
omplint-se'm, Fer Harca(2), Úter de Josep Maria Balbastre. I ja de nit, al tren
i cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada