Fa uns dies vaig
ensopegar amb una noticia en el feisbuc que em vaig guardar en el meu
mur: LLETRES A LES AULES. LLUÍS RODA PARLA D'AMOR I DE LLIBERTAT A L'INSTITUT DE BENIGÀNIM.
Arran d'aquest
titular he tornat a fer una ullada als versos de Lluís Roda. Vaig
tindre ocasió de conèixer-lo fa un temps, el 2006 que l'autor va
rubricar en el poemari Buirac d'amor, aquella vetllada de
divendres en Ontinyent, sota el paraigües d'El desert de les paraules.
Res no s'esmenta
del que es va tractar a l'aula, però sabent per experiència com de
bon comunicador és el Lluís, m'imagine que haurà sabut inculcar
una miqueta de saba poètica als alumnes i que alguna cosa bona ha
d'eixir. Això, ja ho coneix, d'altres vegades, el professorat de
l'institut: per fer créixer i que prospere una cosa, abans cal
fomentar-la.
COM un coet en
la nit que tot ho il·lumina, i dura un
instant,
Recorre la
foscor,
Esdevé no-res
l'amor,
Sols un moment
que dura la vida,
Perdut per
l'embut del temps, l'embull de l'ànima.
A penes existí.
Com la bellesa,
que la vellesa recorda.
I QUAN hages
buidat trèmulament
El teu buirac
d'amor
Trobaràs
solament als peus
La teua ombra
ferida.
Recularàs
apenes, esverat.
El teu dosser
serà un bromall.
Ardit,
arreplegaràs la teua ombra.
Recordaràs
aquells besos de dona
Amb un boç a la
boca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada