Estiuet de sant Miquel.
Josep
Sanchis un poeta per l'estiueig.
 |
| Pomes de ciri: Foto Mercè Lloret |
Diuen
que per sant Miquel, el temps pot ser plujós, però no fred, i que,
passat sant Miquel torna a fer calor o a baixar calor del cel.
Enguany el refrany ha resultat ben cert, així els dies que vindran
tornarà a fer caloreta. Demanava aigua i aigua que ha caigut, a
cabassos, com sempre passa en aquesta banda de la Mediterrània. A
pesar de les destrosses que l'aigua ha fet per on ha passat el gruix
del temporal, quin goig veure ploure i escoltar el so de l'aigua que
colpeja la teulada, nit i dia sense parar, fins que se'm clava el
soroll al cap i com un exercici de relaxació em quede trasposta.
És
diu que a sant Miquel se li encomana la pluja amb mesura. Ai! volia
aigua i la demanava, però amb tantes qüestions en dansa que
m'ocupen el pensament els darrers mesos, he oblidat fer la rogativa
al sant. Mentrestant per alegrar un poc aquestos dies he trobat uns
poemes molt bonics que mereixen ser donats a conèixer.
Que
és pot dir de la poesia de Josep Sanchis?, un poeta de ben a prop,
Ontinyent, que descriu la natura del seu entorn d'una manera
particular, o almenys així em sembla. Llegir la seua poesia em
transporta per una banda cap a les seues arrels d'infantesa que de
vegades compartisc, i també em fa de guia en un passeig pel
territori que li és conegut. M'agrada tindre'l per companyia i anar
de la seua mà perquè em duga per aquestos paisatges.
A
cau d'orella,
a
frec de canyar
Me'n
recorde de la senda de l'Ametlla,
de
l'horta a la Canal i els codonys,
de
l'ombra als caquiers, d'aquella frescor natural,
del
capvespre i els núvols llargs,
de
les pomes agres i el melonar.
Del
calbot al conill, del tast ritual del fetget,
de
la taula parada i el plat descantellat,
del
pessic de sal, d'aquell acollidor davantal,
de
la marialluïsa i dels cants,
i
de la queriguilla...
I
del senyor rector Don Vicent,
al
queixer, a l'humil braçal.
Me'n
recorde del canyar,
entre
niuerets i gafarrons,
entre
caderneres i verderols.
El
braçal, aigua avall...
Encara
sent la remor del futbol,
l'olor
de la cassalla i el fum dels canyots.
Enyore
les cançons de Pasqua i els bonegons,
i
el magraner, les pomes de ciri i el favar,
la
plena serena de la nit.
De
la fons dels Brulls bec l'enyor.
De
la pensa penja la curiola del pou,
aquelles
vetles del vent.
La
vida passa a glops per un sedàs.
Josep
Sanchis Carbonell (Ontinyent 1957)
Amæratge,
Ontinyent, Edicions Víctor, 2000
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada