dimarts, 9 d’octubre del 2012

Colofò en dues parts i dos


Continuem estiuejant amb 
Josep Sanchis

Enguany, l'estiuet de sant Miquel ens ha dut calor per aquestes terres. I tanta, que n'ha dut. També ens ha clavat en un pantà baromètric, on no es mou ni una fulla.  Tot resta parat, ni tant sols una briseta, ni un mal ventet amb que treure'm la calor sufocant. 

Mentre espere l'aigua que han promés els meteoròlegs, aprofite per contemplar codonys, magranes i aquestos dos deliciosos poemes que fan goig de mirar i llegir.





Sol com el vellut de codony sens melar,
entre l'estretor de l'herba i el llenç,
amb les mans buides i l'amor en cistella,
brollant la font al jou del barranc.





Enyor de magrana obert de suc i roig,
sol en la boira alimara en mà,
caliu de llenya a l'albir del foc,
a la llar d'esbarzers atiant la fum.


Josep Sanchis (1995). Tast de solitud. Germania.


2 comentaris:

  1. La primera magrana de la temporada que m'he menjat, procedent del vostre bancal de la font de Baix d'Otos, estava tendra com l'aigua i tenia un dolç inesperat que no delataven els granets transparents encara. Supose que ara ja deuen estar acabades de fer del tot, i hauran arribat a la perfecció absoluta en tots els sentits. Les teues entrades són boniques, i els poemes també. Però les magranes, els codonys, els perellons..., tot això són poemes-objecte en viu. M'encanta el conjunt que provoques.

    ResponElimina
  2. hola Maria Josep, tens raó d'una part que les tres primeres magranes que vam collir per tastar-les, tot i tenir els grans d'un roig transparent, la que em vaig quedar també, estava dolcissima i tendra. M'imagine que les que queden encara estaran millors perquè han passat uns quants dies.
    Per altra banda també tens raó quan dius que les magranes, els codonys,els perellons són poemes-objecte en viu com una performance, cada temporada tenim una fruita diferent o millor dit una fruita amb un gust que recordem, i que ens agrada tornar a tastar. I m'agrada. M'agrada molt.

    ResponElimina