Continuem estiuejant amb
Josep Sanchis
Mentre espere l'aigua que han promés els meteoròlegs, aprofite per contemplar codonys, magranes i aquestos dos deliciosos poemes que fan goig de mirar i llegir.
Sol
com el vellut de codony sens melar,
entre
l'estretor de l'herba i el llenç,
amb
les mans buides i l'amor en cistella,
brollant
la font al jou del barranc.
Enyor
de magrana obert de suc i roig,
sol
en la boira alimara en mà,
caliu
de llenya a l'albir del foc,
a
la llar d'esbarzers atiant la fum.
Josep
Sanchis (1995). Tast de
solitud. Germania.
La primera magrana de la temporada que m'he menjat, procedent del vostre bancal de la font de Baix d'Otos, estava tendra com l'aigua i tenia un dolç inesperat que no delataven els granets transparents encara. Supose que ara ja deuen estar acabades de fer del tot, i hauran arribat a la perfecció absoluta en tots els sentits. Les teues entrades són boniques, i els poemes també. Però les magranes, els codonys, els perellons..., tot això són poemes-objecte en viu. M'encanta el conjunt que provoques.
ResponEliminahola Maria Josep, tens raó d'una part que les tres primeres magranes que vam collir per tastar-les, tot i tenir els grans d'un roig transparent, la que em vaig quedar també, estava dolcissima i tendra. M'imagine que les que queden encara estaran millors perquè han passat uns quants dies.
ResponEliminaPer altra banda també tens raó quan dius que les magranes, els codonys,els perellons són poemes-objecte en viu com una performance, cada temporada tenim una fruita diferent o millor dit una fruita amb un gust que recordem, i que ens agrada tornar a tastar. I m'agrada. M'agrada molt.