Hui, és dilluns, u de gener de 2018, però del nou any acabat d'estrenar. Realment, hui, ja no tocaria continuar amb la "BREU ANTOLOGIA DEL POETA JOAN VALLS I JORDÀ" que durant cada dilluns del 2017 he anat publicant. I no vaig a continuar-la, sinó a acomiadar-la.
Només afegir que l'Antologia que he anat penjant al blog és un tast de la vastíssima obra del poeta Joan Valls i Jordà que, espere i confie, podrem fullejar algun dia. Mentrestant m'ha arribat a les mans un interessant treball de Eugeni S. Reig, El borum i els gospins. El lèxic tradicional d'Alcoi en l'obra de Joan Valls i Jordà: una aproximació. Reig és autor de textos com El valencià en perill d'extinció que donen compte de la riquesa del nostre lèxic i el perill d'empobriment que pateix. La novetat d'aquesta nou llibre posa de manifest la riquesa lèxica de Valls en la seua obra, tot comparant-la amb la d'altres autors que les han utilitzat en alguna ocasió que no són precisament de la ciutat dels ponts. El llibre també compta amb un pròleg d'Isidor Marí Mayans, professor i sociolingüista membre de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans amb qui Reig comparteix moltes afinitats. Doncs bé, després de repassar-lo minuciosament considere molt encertat el seguiment que se'n fa de l'obra del poeta, amb l'advertiment que per al bon ús del llibre requeriria tindre a les mans l'obra completa.
També la revista de cultura i ensenyament Eines que, des de fa molts anys, edita l'IES Pare Vitòria d'Alcoi, enguany ha publicat un monogràfic dedicat al nostre poeta on hi han escrit un grapat de les nostres plomes literàries, tant alcoianes com de fora, que és una delícia llegir perquè el lector es pot fer una idea tant del personatge de Joan Valls com de les petjades que ens ha deixat.
Pel camí he deixat concerts, actes literaris, la commemoració del seu naixement com cada any es fa a la placeta del Fossar, la presentació d'una biografia -açò són alguns dels actes als quals jo he assistit, n'han hagut molts més que m'han passat per alt o no he pogut anar-.
borum
I)
Conjunt confús de sorolls produït per molta gent que parla, crida, riu, etc.
Podem dir, per exemple: "En el bar aquell hi havia un borum que vaig eixir mig atalbat."
En la Cançó de Serafí del dimarts 14 de gener de 1969, va escriure Joan Valls:
"Quan s'ha alçat el teló
i fins mitja hora després,
no t'enterarás de res
de lo que diu la funció.
Taconaes i borum,
remors i colps de butaca,
i algú creu que així destaca,
sent tardà ja per costum."
En el Diccionari Català-Valencià-Balear, en l'entrada borum, diu:"Brogit o bugiot de molta gent."Diu que la paraula és pròpia d'Alcoi i que l'equivalent en castellà és barullo. L'etimologia del vocable diu que és "onomatopeia del soroll fort i confús."
2)
Grup considerable de persones o d'animals, especialment quan es mouen de manera desordenada fent una remor somorda.
En l'obra teatral La guapeta d'Alcassares, de Joan Valls Jordà, el personatge anomenat Ximeta diu:
"Jo no entenc d'eixes cabòries,
saps que sóc prou ignorant.
Lo que em preocupa, Toni,
és saber on estaran
la nostra filla i Leocàdia.
Mira, ¿saps què he pensat?
Buscar-les entre el borum, [...]"
Ací, quan Ximeta parla del borum, es refereix al moviment de la gent que anava i venia pels carrers de manera desordenada. Era el preludi de la revolució anarquista coneguda com "el Petrolio".
[...]
La paraula borum és d'ús habitual a Alcoi en les dues accepcions definides.
En la narració El fantasma de la torre de l'escriptor alcoià Francesc Gisbert trobem:
"Així que hi vaig entrar, em va rebre la sentor de tabac i el borum de les converses dels parroquians, les veus dun televisor que ningú no mirava i els colps de les fitxes del dòmino."
[...]
...etc. etc. etc...
