dissabte, 4 de juliol del 2020
dimecres, 1 de juliol del 2020
EL TEMPS PASSA I NOSALTRES ENCARA HI SOM PER VEURE-HO
Abans de tancar la porta de casa recorrec una a una les habitacions per comprovar que no m'he deixat res oblidat. Tampoc passaria res si això passara, més bé és un costum que tinc abans d'eixir d'una casa que ja no és la meua casa habitual. Darrerament queda poc que comprovar perquè les habitacions van quedant primes, els llits per dormir i poc més, així com alguna que altra cadira per deixar la roba. Llibreria, llibres, taula i cadira d'estudi i coses de valor han fet mudança. L'únic testimoni de temps passats es conserva en una de les habitacions on hi ha una paret revestida de suro, pòsters i fulls enganxats amb xinxetes que retraten el tarannà i els gustos dels llogaters que hi han passat i un calendari que em fa memòria del pas del temps: any 2015. Casualment, enguany, 2020, el mes de juny començava i acabava com fa cinc anys. Només que aquell calendari hi havia uns versos del poeta Vicent Valls.
I a l'estiu l'enrenou
els clars llençols de l'aigua.
Les llimeres enceses
en els horts de la casa.
Vicent Valls
dimarts, 30 de juny del 2020
VERSOS PER AL GAUDI (3)
 |
| Semprevives amb flor dalt d'una teulada |
Un gran poeta, Josep Checa Falgà, i un gran poemari, Pell d'ànima, que va guanyar fa un parell d'anys, 2018, el Premi de Poesia Senyoriu d'Ausiàs March. Tot un descobriment aquesta veu poètica que m'agrada revisitar de tant en tant.
INVENTARI
El grall matiner d'un corb trepana la boira
que regalima sobre el verdet i les semprevives dels teulats.
L'au s'allunya a gambades sobre l'asfalt,
sembla que empaiti els cossos inerts dels petits animalons
esclafats pels pneumàtics durant la nit,
per matar el cuc d'aquests dies magres.
També són els accidents dels altres, penses,
els que justifiquen la pròpia existència.
S'escau convocar el calendari on, a vegades,
aconsegueixes desterrar les banalitats.
Malgrat la indolència dels dies i de la gent,
destil·les paraules com si fos una vella ratafia
macerada a sol i serena tota una vida.
Pell d'ànima. Josep Checa. XXXVIII Premi de Poesia Senyoriu d'Ausiàs March. Poesia 3i4, 2018.
A punt de publicar aquesta entrada, amb un dels poemes de Pell d'ànima, m'ha fet molta il·lusió rebre pel correu ordinari, sí, eixe que sembla que darrerament fem servir tan poc, el poemari L'enteniment de les bèsties amb dedicatòria inclosa de l'autor. Aniré llegint-lo i ja diré alguna cosa més endavant. Perquè la poesia, com deia en una entrevista Josep Maria Balbastre, no es pot llegir tot d'una tirada com es fa en una novel·la, sinó en xicotetes dosis per assimilar-la millor.
dilluns, 22 de juny del 2020
dijous, 18 de juny del 2020
VERSOS PER AL GAUDI (2)
Coses que passen en aquesta país nostre que un autor, posem per cas Josep Maria Balbastre guanya el Premi de Poesia Alfons el Magnànim el 2017 amb "Iconòstasi", i jo que ho sabia, que vaig anar més d'una vegada a la llibreria, no vaig saber trobar el poemari que, a hores d'ara és un més dels llibres desapareguts de les prestatgeries en aquesta voràgine de publicacions editorials i la pugna dels llibres per estar en primera línia, ja que si no és així és com no estar. Però bé, el cas és que aquest poeta m'agrada. M'agrada la poesia que escriu i com ho diu. I aquest comentari m'ha sorgit arran que l'anterior poemari Úter que va guanyar el 19è Premi de Poesia Josep maria Ribelles Vila de Puçol és dels que tinc en la tauleta de nit que visite de tant en tant.
Vindré pels marges
del temps Trobaré els cards
que et brosten a la punta
dels mots Davallaré
la paraula que sembra
les nostàlgies de demà
Amb les tisores
de la llengua tallaré esqueixos
d'aquest silenci verd
que vol traçar-me una
esmolada drecera
entre roses boscanes
Josep Maria Balbastre. Úter. Onadaedicions.com, 2016
divendres, 12 de juny del 2020
dilluns, 8 de juny del 2020
VERSOS PER AL GAUDI(1)
Jo, personalment, ja fa temps que ho practique i si no recorde malament en alguna altra entrada al blog n'he fet esment. A la capçalera del llit tinc un bon grapat de llibres de poesia, i moltes nits, en especial, les darreres setmanes abans de clavar-me dins del llit mirava els títols i n'agafava un, tot seguit plantava el coixí i m'asseia a llegir. Un poema, dos o potser tres segons la llargària, en un tres i no res els ulls se'm tancaven sense voler. Quan això passava deixava el poemari i les ulleres a la tauleta de nit, posava el coixí en posició de dormir, m'estirava cap avall, apagava el llum, em col·locava ben còmoda i en un obrir i tancar d'ulls ja no n'era conscient de res.
JUNY
Els meus dies millors tenen penombra
a les finestres. Posem que siga juny.
Posem que les falcies volen ran
de façanes, amb deliri,
capaces d'emular en el vertigen
de cada xiscle l'èxtasi de la mort.
Posem que els versos m'acullen en carn viva,
que hi ha algú més enllà de mi que sap
el meu anhel de conquesta i s'obri
d'esperances.
Que es diga port o full és el mateix:
un miratge constant de riba a l'espinada,
d'aroma a cos de pescador
i tants deliris consagrats al mar.
Tots els noms de la pena. Maria Josep Escrivà. Editorial Denes, Poesia Edicions de la Guerra, València.
 |
Subscriure's a:
Missatges (Atom)