dimecres, 1 de juliol del 2020

EL TEMPS PASSA I NOSALTRES ENCARA HI SOM PER VEURE-HO

Abans de tancar la porta de casa recorrec una a una les habitacions per comprovar que no m'he deixat res oblidat. Tampoc passaria res si això passara, més bé és un costum que tinc abans d'eixir d'una casa que ja no és la meua casa habitual. Darrerament queda poc que comprovar perquè les habitacions van quedant primes, els llits per dormir i poc més, així com alguna que altra cadira per deixar la roba. Llibreria, llibres, taula i cadira d'estudi i coses de valor han fet mudança. L'únic testimoni de temps passats es conserva en una de les habitacions on hi ha una paret revestida de suro, pòsters i fulls enganxats amb xinxetes que retraten el tarannà i els gustos dels llogaters que hi han passat i un calendari que em fa memòria del pas del temps: any 2015. Casualment, enguany, 2020, el mes de juny començava i acabava com fa cinc anys. Només que aquell calendari hi havia uns versos del poeta Vicent Valls.


I a l'estiu l'enrenou

els clars llençols de l'aigua.

Les llimeres enceses

en els horts de la casa.


Vicent Valls




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada