dijous, 30 de març del 2023
dissabte, 25 de març del 2023
La primavera toca a la porta: toc, toc, toc, toc
Acabem de passar un dia en la casa d’Aiora. Aquest hivern hem anat poc i la casa és freda com un marbre. A sigut un viatge llampec d’anar i tornar com un pensat i fet. Per això el lloc més acollidor dins de tot és la cuina i la terrassa. Molt especialment la terrassa. Hem obert de bat a bat les portes corredisses i hem deixat que la brisa entrara. Com els darrers dies, hui, també fa bon sol. El mes de març d’enguany acaba calorós i sec, poc a veure amb el de l’any passat, tan humit i plujós. Més cap a la costa ha plogut els darrers mesos, però en Aiora ja fa mesos que no ha caigut ni una gota. Es nota perquè no ix ni una mala herba i les poques plantes que hi ha al jardí estan embegudes per falta d’aigua. Després de dinar m’he assegut a llegir, al cap de no res l’escalforeta del sol convidava a tancar els ulls. No m’he resistit. Els tanque. A fora, en aquesta hora, no se sent res. Els ocells també deuen estar fent la migdiada. De sobte, un repic s’apodera dels voltants. No cal que òbriga els ulls. Pare l’orella. Torna el repic. Una vegada i una altra. Un picot tamborineja en alguna soca o arbre sec per a fer el niu prop de casa. Son difícils de veure, però ja fa anys que els he pogut seguir per seu renill que se sent a molta distància. M’ha fet goig saber que enguany farà el seu niu prop de casa. L’abril s’aproxima i cal tindre el niu a punt.
dimarts, 21 de març del 2023
DIA MUNDIAL DE LA POESIA
.jpg) |
Tant si baixes la vista envers la immunda
Tant si baixes la vista envers la immunda
gruta de l'Univers, alberg de pena,
on mai no s'ha avingut la llum serena
amb les tenebres de la nit profunda,
com si mires el cel, on claror abunda,
seguint els signes la daurada vena,
i en la gran bola de fogueres plena,
busques els fonaments on tot es funda;
tant si te’n vas cap a la terra freda,
que un pàl·lid sol amb raigs escassos mira,
o cap al camp que l’equinocci abrasa,
si entres en mar tempestuosa o queda,
o estàs en terra, assossegat o amb ira...
Sempre, fidel lector, seràs un ase.
FRANCESC VICENÇ GARCIA (Rector de Vallfogona)
Obra completa [“Sonets”], 1984
Adaptació de Josep Pedrals
dilluns, 13 de març del 2023
Avui, tres anys del ...
A dia de hui, segons han dit les noticies, fa tres anys que el govern de la nació ens va comunicar que havíem de romandre a casa, sense eixir més que per a fer les compres essencials, durant quinze dies. Quinze dies que van anar prolongant-se per quinzenes fins que va arribar un moment en què em vaig descomptar i ja no recorde quantes en van ser. Els primers dies no van resultar pesats de passar, hi havia moltes coses a fer per casa, a més de la por i la incertesa que teníem per tots el que estava passant, però a mesura que el confinament va anar allargant-se i amb l'ai al cos pel futur que se'ns presentava va acabar resultant pesat i difícil d'assimilar. Potser si haguérem pogut preveure el futur no ens haguérem angoixat com ho vam fer. És veritat que encara no s'ha acabat, però ara respirem una miqueta millor. De fet, en moments, tant crucials només ens salva la paraula i si és escrita amb versos ens arriba al centre del cor fent diana com una fletxa.
L'altra cara de la moneda
Com balcons
que s'encaren
a la mar;
hi ha aquells dies
descarnats
en què sent
a la pell
com em va
corroint
una lenta
soledat.
Serena barca. Maria Josep Escrivà
dimecres, 8 de març del 2023
dimarts, 7 de març del 2023
Ai!, estimat, estimat. Oh! estimat llibre
Des de fa uns dies que quan
òbric el moble on hi ha bona part dels llibres que tinc, veig un buit de més
de tres dits de grossària. Falta un llibre, ho sé. Es tracta de les obres
completes de Joaquim Ruyra. No falta perquè l’haja perdut, ni tampoc perquè
l’haja deixat. Simplement és que l’he donat. Bé, donat o regalat són paraules
semblants. El cas és que, de tant en tant, he de reordenar els llibres
nouvinguts que han anat amuntegant-se en els estants i fer-los lloc. De Joaquim
Ruyra tinc El rem de trenta-quatre i Marines i boscatges que
també inclou El rem de trenta-quatre a més de les obres completes que
acabe de regalar que també inclou per suposat El rem de trenta-quatre. En resum, el vaig comprar ja fa anys en una de les assignatures
de literatura i va ser precisament
perquè havia de fer un treball i havia de llegir aquesta novel·la. Normalment
quan començava el quadrimestre anotava els llibres que necessitava. Aquest em
va costar deu i ajuda de trobar-lo. La solució va ser demanar-lo a molts llocs.
Pel que sembla hi havia edicions que s’havien exhaurit i estaven editant-lo.
Quan em vaig adonar tenia tres vegades repetida l’obra que havia de llegir. En
realitat, no és que jo no vulga aquest llibre, però em cal fer lloc, així és
que he anat buscant qui el volguera acollir a sa casa. No ha sigut fàcil, però
finalment he trobat una casa on sé que estarà bé i el cuidaran encara que sé
que tenen les mateixes edicions que jo. I a partir d'ara les obres completes.
Finalment, fa uns dies vaig anar a l’oficina de correus, vaig comprar un sobre de la mida del llibre poc més o menys, d’eixos encoixinats per dins amb plàstic de bombolletes, vaig escriure l’adreça i el vaig enviar. Al cap d’un parell de dies vaig rebre un correu que deia “Ja el tinc. Gràcies”. Que bé, vaig pensar. Ha arribat sa i estalvi.
Aquests dies encara mire el
buit i em sembla estar mirant el seu llom. Sé que això durarà fins que
recol·loque la resta de llibres, i aleshores el buit desapareixerà. Amb tot,
m’ha sabut greu el que he fet. De sobte, he pensat si el llibre estarà a gust.
Sé que ha arribat a una bona casa i també sé que el tractaran bé. Quantes
preguntes per a un munt de paper que, ben mirat, no té sentiments. Ja veus, jo
que mai no me n’he desfet de cap i ara em veig forçada a fer-ho. La veritat és que cumule els llibres de quan anava a
l’escola, com l’enciclopèdia Álvarez i similars, també les novel·letes de mon pare del
Coyote, de Dumas, tebeos de Superman, de Cebollita i Rabanito i coses per l'estil, però, en realitat això no és meu, és heretat i les herències és una altra cosa.
A quin extrem he arribat!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)