dijous, 21 d’abril de 2022

Excursions pasqüeres: Castell de Carbonera

 


Per les noticies que anaven donant en premsa i mitjans audiovisuals, la gent havíem eixit en tromba aquests dies de Setmana Santa i Pasqua, així que es pot dir que tots els llocs estaven a vessar de gent. La veritat és que sí, que tots teníem ganes d'eixir cap on fora. Mar o muntanya. Aigua o secà. La qüestió era eixir de casa. Segurament de llocs n'hi ha molts, més dels que ens pensem. Per això, dilluns de pasqua, en això de... pensat i fet, vam decidir pujar al castell de Carbonera, en Otos, encara que feia poc que havíem pujat, però hi ha llocs que no importa repetir les voltes que calga. Com que el matí ja era avançat, l'eixida no va ser des del poble, sinó que vam deixar el cotxe en el diposit d'aigua potable d'Otos, de cara a la vall, mirant el rellotge solar. Feia bon sol i molta calor, sobretot en les hores en què l'empreníem. El camí no és massa llarg, però empinat, així que vam mamprendre la pujada emparant-nos en l'ombratge del pinar i alguna carrasca, juntament amb la tendresa i verdor de la multitud de plantes que ens acollien en una incipient floració després de les darreres pluges. Entre mig hora i tres quarts donàvem cap al castell. Castell que des de fa un temps s'ha delimitat el seu contorn, així com el de la muralla, més endavant ja vindran les excavacions i els treballs de recerca. Des d'allà dalt la vista és imponent, al davant, es pot contemplar pràcticament tota la Vall d'Albaida, a l'esquena la mole del Benicadell separats pel barranc de Carbonera i el Tròlec. I un silenci tant sols interromput pels ocellets que visiten aquell racó que convida a seure i reposar. Ningú més que nosaltres. Hem descansat una bona estona abans de mamprendre la baixada. Feia no sé què moure's d'allí de la tranquil·litat que es respirava, ara però vam baixar per un altre camí que va per la pista forestal de Benicadell, la caseta de Xamarra, cap al barranc de la Mata. Al poble ens esperava el dinar d'entrepà a l'ombra de la llimera del corral i una cervesa ben fresqueta que havíem deixat a la nevera. I per berenar la mona, que havia fet el dia d'abans.   


 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada