divendres, 4 de setembre de 2020

ESTELLÈS, UN ANY MÉS, VIU EN EL RECORD

 


 

Invocació petita


Com t’enyorava,

mar! Aquella llum crua

que s’ablania

al crepuscle, unes barques

lentes que van i tornen.


Com van i tornen,

com pel mar, per la trista,

humil, cansada

memòria, les coses

que fan créixer la pena.


Com creix la pena,

com aquest mar que enyore,

un mar o idea

d’extensió agitada,

inútil, sempre activa.



Temps de dolor. I. Cor de la fosca dins Balanç de mar. Obra completa 4. Vicent Andrés Estellés.



Cap comentari:

Publica un comentari