Invocació petita
Com t’enyorava,
mar! Aquella llum crua
que s’ablania
al crepuscle, unes barques
lentes que van i tornen.
Com van i tornen,
com pel mar, per la trista,
humil, cansada
memòria, les coses
que fan créixer la pena.
Com creix la pena,
com aquest mar que enyore,
un mar o idea
d’extensió agitada,
inútil, sempre activa.
Temps de dolor. I. Cor de la fosca dins Balanç de mar. Obra completa 4. Vicent Andrés Estellés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada