Hi ha vegades que t'instal·les en una burrera sense saber perquè, i, fins que no se te'n passa no deixa que faces res de res. Tot l'estiu escrivint i llegint, però com que estaves instal·lada en la burrera, res no t'ha semblava bo. Au!, ves a fer punyetes. Ja està bé, no, de fer el magüela. Ai!, eixa paraula que has dit... I com s'escriu? La busques al diccionari, però no la trobes.
Després de prop
d'una setmana de temporal de llevant —dels que fan història— hui, diumenge, continua encara ben núvol. Des de
la finestra veus passar núvols i més núvols, negres com un cuc, i de tant en
tant plou. No tens ni idea del total de pluja que ha caigut els darrers dies. Molts. Massa. Millor que ho haguera fet en dosis més xicotetes durant tot l'any.
Al meu país la
pluja no sap ploure,
O plou poc o
plou massa.
Si plou poc és la sequera
Si plou massa
és un desastre.
Tot seguit t'ha
vingut al cap un refrany:
El setembre s'enduu
els ponts o seca les fonts.
Tot el matí
escoltant el reclam repetitiu dels abellerols. Un no parar de passar estols i
estols, camí d'on? Tornen a casa després del temporal? O han avançat el seu viatge cap a
terres africanes? No és cap a l'hivern que se'n van? Encara és mitjan setembre.
Has acabat de
llegir uns quants llibres que duies entre mans. Ara toca triar-ne un altre.
Però quin? Fa dies que mires títols, ningun et fa el pes. Mira que eres
magüela! Vaja, vaja, altra vegada la parauleta al cap. Hauràs d'investigar el
seu origen. Mentrestant, ja pots mirar els llibres que vulgues, en tens un en ment que t'obnubila els altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada