ISABEL OLIVA I PRAT
“El peine del viento”, obra escultòrica d’Eduardo
Chillida
T’imagino sota el magnolier
damunt els espais que pentina el vent
perforant les roques
i el ressò de l’aire que esquinça el
silenci.
Des d’allà es veu el mar,
les ones batent-se contra els espadats,
les ones batent-se contra el temps
que ens llança a l’altra riba
inconeguda...
Passarà la lluminosa polsina
i ens beurem la pluja en la copa de
l’alba.
Esclatarà la vida envoltant el vell
arbre
per sentir poemes de ferro, incrustats
amb rovell a la roca com norais
seculars
que desafien la força del vent,
i uns braços que abracen els núvols,
i unes mans obertes,
—mascarons de proa on penjar-hi somnis—.
Sabem d’un poeta
que teixia esperons d’acer damunt de l’aigua.a la xarxa... i més...
ASSUMPCIÓ FORCADA
LYNN MARGULIS (Boston1938 -2011)
A la teva ment audaç i lliure passegen
dues preguntes. D'on venim?
Quin és l'origen de les cèl·lules eucariotes?
Aquest va ser l'impuls per a la creació de les teves teories
de l'endosimbiosi i de la simbiogènesi.
Vas buscar les respostes en hipòtesis
perdudes en l'oblit,
mirant amb nova mirada els bacteris:
potser en ser atrapades per altres
van donar amb la simbiosi,
amb el mutu benefici.
Així antigues cianobacteris
van donar origen als cloroplasts
capaços de fer la fotosíntesi,
d'imprimir un canvi importantíssim
en el nostre planeta.
Així antics bacteris porpra
van donar origen a les mitocòndries,
fàbriques d'energia
necessària per a un major desenvolupament.
A la simbiogènesi, individus diferents
es reuneixen per a crear
entitats més complexes.
Seguidora de la teoria Gaia, exposes
que l'atmosfera i la salinitat dels oceans
estan relacionades amb la respiració de trilions
de microorganismes que les modifiquen.
Si els bacteris ens donen aquesta lliçó
de supervivència, d'ajuda mútua, de futur,
de consorci, de nova visió de l'evolució
restant importància a les mutacions
a la lluita per la supervivència
¿podrem algun dia unir les capacitats humanes,
fer simbiosi entre elles,
deixar els interessos estèrils
i obrir un camí on l'evolució de les persones
sigui realment cada cop més humana?
A la teva ment audaç i lliure passegen
dues preguntes. D'on venim?
Quin és l'origen de les cèl·lules eucariotes?
Aquest va ser l'impuls per a la creació de les teves teories
de l'endosimbiosi i de la simbiogènesi.
Vas buscar les respostes en hipòtesis
perdudes en l'oblit,
mirant amb nova mirada els bacteris:
potser en ser atrapades per altres
van donar amb la simbiosi,
amb el mutu benefici.
Així antigues cianobacteris
van donar origen als cloroplasts
capaços de fer la fotosíntesi,
d'imprimir un canvi importantíssim
en el nostre planeta.
Així antics bacteris porpra
van donar origen a les mitocòndries,
fàbriques d'energia
necessària per a un major desenvolupament.
A la simbiogènesi, individus diferents
es reuneixen per a crear
entitats més complexes.
Seguidora de la teoria Gaia, exposes
que l'atmosfera i la salinitat dels oceans
estan relacionades amb la respiració de trilions
de microorganismes que les modifiquen.
Si els bacteris ens donen aquesta lliçó
de supervivència, d'ajuda mútua, de futur,
de consorci, de nova visió de l'evolució
restant importància a les mutacions
a la lluita per la supervivència
¿podrem algun dia unir les capacitats humanes,
fer simbiosi entre elles,
deixar els interessos estèrils
i obrir un camí on l'evolució de les persones
sigui realment cada cop més humana?
a la xarxa... i més... i més... i més...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada