MARIA MERCÈ MARÇAL
Vel de ceba o la dansa secreta
Ran de l'aigüera
mans de dona despullen
danses de vels
de ceba, arrels
de llum i d'ombra
presa i desapresa,
tels de teranyina
encesa,
esquinçalls
de flor d'aram
secreta.
Mans de dona
teixeixen
i desteixeixen
un desig translúcid
—ran de l'aigüera—
mantellina de núvia
nua i defesa,
de criatura nada
en l'embolcall
d'una intacta
promesa.
Mans de dona saben,
però desisteixen:
cada dia clouen
i ceguen i obliden
—ran de l'aigüera—
la dansa secreta.
Raó del cos, dins El
meu amor sense casa. Maria Mercè Marçal. Tria i veu de Cinta Masip. Música
de Toti Soler. Proa, Barcelona, 2003.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada