 |
| Turó de l'home_2016 |
EL REU FUTUR
SI és la vida una tangència de llums
i una saba que puja al cel
amb mena estranya de golafreria,
jo em quede en llaminer-escàs,
varat, balder i gairebé
neutre de folgança i de quimera.
Jo he vagarejat tan sols entre dos núvols
i confiant amb Déu per do i herència.
Soldat de a peu, peató sense discòrdia,
sòrdid, il·lès,
absent dels gràvids
esdeveniments.
Un jorn em van deixar
a soles i entre uns mots per no morir-me.
I apleguí a ésser
un recte i rialler donzell civilitzat.
Una fada, cautament,
em deia que podia al vent cantar,
però evitant punxes, focs follets i urpades
de víking. No era bo fugir-se'n
de la sagrada ponderació lírica.
Passaren moltes primaveres
i vaig aprendre el cant.
Natura em donava les ordres
i un oli metafísic les matràfoles
de les elucubracions al ras.
Passen els anys i vaig seguint.
¿Per convicció, per fe, per joguineig?
L'important és la culminació
fins al judici final.
Déu em preguntarà si a l'embalum
porte vol resurrecte o fardell d'ombres.
("Passa, passa, vell Joan.
Et posarem la desgràcia
al nivell dels teus pecats".)
Reu futur, tornaré aquelles paraules
fetes flors sangonoses del meu cas.
Reu d'alquímies i ingenu, quasi estúpid,
culpable d'innocències astutes
i amagant-me en el prec per no dubtar.
Joan Valls i Jordà. Posicions terrenals(1969) dins Antologia poètica: selecció i introducció de Ferran Carbó. Col·lecció Els Quatre Vents. Consell Valencià de Cultura, 1995.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada