HUI, dilluns 4 de setembre, doble celebració. Per una banda ja sabeu que dilluns de cada setmana publique un poema de Joan Valls i Jordà, per altra, aquest dilluns, de setembre, coincideix amb l'aniversari del naixement de Vicent Andrés Estellés. Per això he fet una doble aportació dels dos poetes. Cadascun dels dos amb la seua dama. Per a Joan Valls i Jordà és Sara; per a Vicent Andrés Estellés, Isabel.
SARA
Abans el madrigal tenia el signe
del vertigen sonor, de l'entusiasme
compartit amb plenitud. Ara el temps
ens brinda una claror substanciosa
de madurada fruita. Valem més
per la serenor que per la collita,
pel vincle emparador que per la joia.
Tenim l'amenitat com el guany únic
que encarnen amb l'onada del diàleg.
Junyits i alliberats del fosc proïsme,
escoltem en silenci, remorosa,
la paraula abismal, la que congria
vivència, costum il·luminat,
o siga amor a punt d'atzar translúcid
que ens transparentarà per sempre. Jo
diré el teu nom com un desig final
d'intemporalitat enamorada.
Joan Valls i Jordà. La rosa quotidiana, a cura de Lluís Alpera. Bromera, 1990.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada