 |
| Tinc clar que els poetes poden fer poemes del que vulguen i els fan, no faltaria més, però... però les magranes en estiu no solen clivellar-se, a no ser que els ploga molt intensament, i com passa també amb les figues s'òbriguen. Encara estem a mitjan setembre, les magranes estan a punt de madurar i estan ben tancades. També és veritat que enguany, per ara, han caigut, tret de llocs puntuals, poques tempestes de les que solen obrir les magranes. Per tant aquestes magranes pertanyen a un mes d'octubre qualsevol. En tot cas el poema com la resta de poemes és preciós! |
ESTIU
Clivellades magranes somrients de robins
obren l'estació sorprenent. A l'estany
els ànecs fan periples de frescor. Les libèl·lules
juguen a descobrir refugis i nectaris
i les formigues formen escamots laborals.
La suor ens sotmet a un bany de sal humana
- les salines que Déu d'antic ens regalà-
per complir amb la deixa de l'edènic edicte
que amb espasa de foc negava rosa i pa.
La set creix i les pomes resumeixen la dona
que pren un bany de lluna. L'acompanyen el grills
amb el cant més perfecte que contrapunta el món.
No ho creureu però ja molts versaires ho han dit.
El metrònom dels grills promou gaia ciència.
Ritmes d'èlitres polsen la isòcrona cadència
que és un picarol temperat d'infinit.
Joan Valls i Jordà. La rosa quotidiana, a cura de Lluís Alpera. Bromera, 1990.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada