Ja
han passat les festes nadalenques i hem començat un nou any. També
han vingut els Reis que han repartit regals, ací i allà, a tots
aquells que n'han demanat. Personalment, només havia demanat un
regal, o millor dit, un desig, però vaig cometre un error, no vaig
enviar la carta als Reis, només ho vaig pensar, sembla que això no
s'hi val. I clar, com que els reis no ho sabien, no me l'han
concedit. Aquest desig meu anhelava, ai! rebre unes paraules, sense
importar-me el format: electrònic o de pròpia veu. Era poc, ja ho
sé, però els Reis no lligen el pensament, prou feina tenen en
llegir-se els milions de cartes que els arriben de tot arreu. Si
almenys l'haguera pronunciat en veu alta!, potser, m'hagueren sentit o
algun ocellet els haguera fet arribar el missatge, però no ho vaig
fer. Així que em vaig alçar el mati de Reis, vaig buscar per tots
els racons possibles, endebades, no vaig trobar res: el correu
electrònic buit, cap SMS en la bústia del telèfon, ni
cap avis de cridada perduda, tampoc el WhatsApp m'avisava de res, ni
el Telegram, ni que dir del Twitter. Silenci. Vaig sospirar apesarada
mentre ataüllava el sobre tancat que dies enrere, abans de les
festes nadalenques, havia deixat damunt de la taula del menjador
encara sense obrir. Per alguna estranya raó, enguany, no l'he volgut
obrir i mira per on m'he dit en veu alta: veus! les paraules que has
desitjat rebre reflecteixen allò que tu mateixa has fet amb aquesta
carta. No m'ho prenc com un sac de carbó, sinó com un toc d'avis,
no faces amb el proïsme el que no vols per a tu. Per això enguany
en començar l'any 2015 he fet dels desitjos un ramell ben gran, primer de tot hi he
col·locat un bon manoll de parlar, a continuació un altre molt més gran de riure
i finalment he afegit un bon grapat de passejades perquè em dure tot el que queda d'any.
 |
| En el mes de gener hi ha poques flors, almenys en el meu jardí: Només l'horta llueix un poc amb encisams i cols. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada