dimarts, 27 de gener del 2015

L'ORIÓ POÈTIC, MITOLÒGIC, ASTRONÒMIC

Fotografia presa des de Pols d'estels, el bloc d'Enric Marco
L'Enric Marco té un bloc que aglutina el coneixement científic amb el didàctic per fer-nos als lectors més fàcil la comprensió de l'astronomia, i personalment és un dels blocs on de tant en tant em deixe caure perquè em resulta molt interessant i sempre aprenc alguna cosa. Per aquest mes de gener, que ja està en les acaballes, Marco fa com cada mes una acurada descripció del que es pot veure durant tot el gener, en especial les constel·lacions hivernals com l'Orió, el Taure, els Bessons, el Ca Major i el Menor, que ara per ara es pot admirar gràcies al cel tan net i serè que hem anat tenint. Certament ha plogut algun dia, pocs, la resta de nits les hem tingut lliures de núvols per poder admirar la majestuositat nocturna, encara que a unes temperatures una miqueta fredes, tot i que no és impediment per a eixir ben abrigats a fer una passejada. I havent llegit aquestos dies el poemari de Consol he vist a través dels seus versos les històries fantàstiques i divertides de la mitologia grega de què parla l'Enric, i, tot s'ha de dir, me n'he anat a buscar el Diccionari de mitologia grega i romana de Pierre Grimal, que des que el van editar fa uns anys va substituir el de Jordi Parramón prou més reduït, que m'ha informat de tots els dubtes que tenia. 
El motiu d'aquest xicotet recordatori és perquè vaig començar l'any 2015 amb el poemari Interludi de Consol Martínez Bella, i encara continue amb els seus poemes. Per a l'ocasió he triat el bellíssim poema «Orion». I qui puga o li ho permeta el seu tros de cel farà bé d'eixir a mirar el cel mentre llig aquestos versos, certament, són una meravella.


Imatge extreta de Internet del mateix portal d'on he posat l'enllaç que parla de la història d'Orió, bastant més reduïda que el diccionari de Pierre Grimal.


ORION


Com pot tanta bellesa
convertir-se en maldat?
Com la teua mirada
de caçador de monstres
pot esdevenir assassina de somnis?
Com la teua veu divina
pot retenir Artemís?
Quin déu t'ha permés
de cenyir una daga
guarnida d'estels?

Orió, ja no ets digne
de caminar sobre aigua.

Ara, emmudit per tantes culpes,
sotmés a les nits,
amarg viatjant del crepuscle,
eternament covard,
fingidor de bellesa,
romans condemnat a l'hivern.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada