No vaig poder anar a la presentació del nou poemari, Invers,
que Consol Martínez Bella va presentar el passat novembre a la llibreria La
Rossa de València. Però sembla que els Reis d'Orient se'n van assabentar i va ser
un dels regals que vaig rebre, que em va fer molta il·lusió. Realment fa goig
palpar aquesta meravella de llibre entre fotografies i poemes. Així és com
comença aquesta nova col·lecció que porta per nom Poegrafies, perquè una part
s'adiu a l'altra i viceversa.
Aquell dia, a més de l'autora, Consol, presentava el llibre Maria Josep Escrivà i
podreu imaginar vos com aniria la presentació i amb quines complicitats.
Invers transcorre entre dues vies paral·leles en un viatge cap endins. Paraula i imatge juguen a desdibuixar les fronteres; de vegades, l'una pren el gest de l'altra. Fan camí des del paisatge extern fins a l'intern. La mirada vagareja, en la primera part, amb imatges on l'aigua és element de creació, on no som res i som part de tot. En la segona, la distància entre l'interior i l'exterior s'acurta i esdevé la drecera que recorrem, inevitablement, per no fer massa indigerible la mirada cap endins. En la tercera part, ens aproximem, tant com ens permeten els ulls i el llenguatge, a l'espai més íntim de l'existència: allà on és difícil accedir sense por, on les ferides i els dubtes romanen quasi inalterables a pesar del temps i de l'intent d'acceptar els nostres límits.
I així comença aquest viatge:
Invers, o
potser no
com mirar
amb uns ulls que no estiguen avesats a la mirada apresa?
com escriure
alguna cosa que no determine la llengua pròpia?
Què mirar o
que dir que estiga fora de la ment?
endins d'una
gota
el món
el
mateix
que veiem
enfora
la nostra
mirada
no coneix
una altra senda
que la que
hem après
sota el pes
de la
covardia
